Ocupació i recolzament nord-americà: 40 anys d’Israel al Golan sirià

Als peus del mont Bental, descansen pobles deshabitats. Entre la verda planícia queden restes de l’abandonament en una fugida forçada. Sobre la mateixa muntanya, en àrab coneguda com Tal al-Gharam, els turistes passegen entre búnquers i relats d’una victòria bèl·lica en hebreu. Més avall, es dibuixa una frontera difusa custodiada per les Nacions Unides. Fa quatre dècades que Israel ocupa militarment els alts del Golan, un altiplà estratègic que Síria, auspiciada per la comunitat internacional, reivindica com a seu. En el 40è aniversari de la guerra dels Sis Dies, el silenci entre tant buit fa més soroll. Fins fa dos anys només Israel reconeixia la sobirania israeliana sobre els alts del Golan. Llavors, va arribar Trump. «Ja era hora que els Estats Units reconeguessin plenament la sobirania israeliana sobre el Golan», va afirmar l’expresident nord-americà el març del 2019. Després de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i traslladar l’ambaixada nord-americana allà, el «millor amic que ha tingut Israel a la Casa Blanca» –en paraules de Netanyahu– va trencar de nou amb el consens internacional de dècades. View this post on Instagram A post shared by Israel Tourism (@visit_israel) Aquest territori, ocupat des del 1967, ha sigut font d’enemistat entre els països veïns. L’Exèrcit israelià va prendre uns 1.500 quilòmetres quadrats dels 1.860 que componen l’àrea. Abans de la seva ocupació, el Golan era la llar de més de 140.000 sirians. Expulsats de la seva terra natal, es van convertir en desplaçats interns. 40 anys després, continuen sense poder tornar als seus pobles i ciutats. Ara, aquests sirians superen les 500.000 persones. Amb prou feines 20.000 sirians es van mantenir als petits poblets del Golan ocupat. Guerra dels Sis Dies La guerra que en menys d’una setmana va modificar el mapa de la regió per sempre va acabar amb un enorme botí per als israelians. L’ocupació del Golan es va estendre a la península egípcia del Sinaí, al sud, i als territoris palestins de la Franja de Gaza, Jerusalem Est i Cisjordània, a l’est. Només Egipte va aconseguir la retirada dels israelians tres lustres després. Tot i que el 1973 Síria i Egipte van llançar una ofensiva sorpresa al Yom Kippur per recuperar els seus territoris perduts, el Golan continua sent «territori ocupat», segons la resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Mentrestant, Israel els considera «territoris en disputa». Després de tornar el Sinaí a Egipte com a part del tractat de pau, el primer ministre Menachem Begin va voler assegurar-se l’altiplà a la seva frontera nord. La llei dels alts del Golan del 1981 va establir l’aplicació del Govern i les lleis d’Israel en aquest territori en disputa. Tot i que la legislació no utilitzava el terme, la comunitat internacional i alguns membres de l’oposició israeliana ho van considerar l’annexió del Golan a Israel. En el dia d’avui, 73 anys després de la creació de l’Estat d’Israel, Síria segueix formalment en guerra amb ell. Quadruplicar la població La majoria de les localitats sirianes del Golan van ser destruïdes per l’Exèrcit israelià. Al seu torn, l’expansió ha arribat fins a l’altiplà amb la construcció de més de 40 assentaments il·legals, malgrat les condemnes internacionals. «Moltes generacions han lluitat per aquest bonic tros de terra, han insistit a viure aquí i mai han abandonat el somni i la visió posats als alts del Golan», recordava el primer ministre israelià, Naftali Bennett, l’octubre passat. «Aquesta és la nostra llar; aquest és l’escenari de la nostra pàtria, i ara, atesa aquesta magnífica història, hem d’assegurar-nos que el futur dels alts del Golan sigui encara més magnífic», afegia. Les seves paraules precedien l’anunci d’un «pla nacional» per augmentar la població d’aquest territori ocupat amb la construcció de nova infraestructura que generi llocs de treball. Bennett vol arribar a 100.000 habitants, gairebé quatre vegades la població actual d’unes 27.000 persones. «Els alts del Golan són israelians, i punt», concloïa entre aplaudiments. Prudència de Biden Bennett va puntualitzar que l’Administració Biden continua reconeixent l’altiplà nord com a territori israelià. Però durant els últims mesos de govern de Netanyahu, aquest va ser un tema difícil que el successor de Trump va voler esquivar. Al febrer, el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, va afirmar que veia el control del Golan com «de gran importància per a la seguretat d’Israel», però es va mostrar prudent al reconèixer la sobirania israeliana. «Les qüestions legals són una altra cosa i, amb el temps, si la situació canviés a Síria, això és una cosa que veurem, però no estem ni a prop d’això», va dir a la CNN. «Els alts del Golan han sigut i continuaran sent part de l’Estat d’Israel; amb un acord o sense un acord, no sortirem del Golan», va respondre Netanyahu. 40 anys d’ocupació d’aquest territori es van fer més reals amb la inauguració de la colònia dels Alts de Trump, en agraïment al gest de l’expresident. Mentre sobre el paper la comunitat internacional i Síria exigeixen el final de l’ocupació, cada vegada hi ha més cartells a les muntanyes del Golan escrits en hebreu.

Ocupació i recolzament nord-americà: 40 anys d’Israel al Golan sirià

Aquest altiplà estratègic va ser ocupat per l’Exèrcit israelià durant la guerra dels Sis Dies el 1967, tot i que Síria continua reconeixent-la com a pròpia

Trump va ser el primer president nord-americà a reconèixer la sobirania israeliana sobre el territori, trencant amb dècades de consciència internacional

El més llegit