El silenciós setge a la ’Ndrangheta

De les moltes històries de mafiosos, n’hi ha sens dubte una que serà recordada en més d’un llibre, la de Luigi Mancuso, un capo considerat descendent d’una dinastia de criminals que té la principal virtut de convertir-se en el protagonista del judici més important mai instruït contra la ’Ndrangheta calabresa, una multinacional del crim amb un secretisme obsessiu que ha fet fins ara molt difícil el seu desmantellament. Amb aquest preàmbul no és difícil imaginar que el magistrat instructor del cas i fiscal en cap de Catanzaro, Nicolò Gratteri, celebrés en aquests dies la primera sentència d’aquest megajudici, pel qual van ser trobats culpables d’associació mafiosa 70 dels 91 imputats que mesos enrere van escollir el procediment ràpid desvinculant-se del judici principal. El que s’entén menys, per inesperat, és l’escassa repercussió que la informació ha tingut en l’opinió pública. Antonio Nicaso, investigador, catedràtic i coautor de diversos llibres escrits amb Gratteri, ho resumeix amb un oxímoron: «El silenci ha sigut eixordador. Una cosa sense precedents per a un procés d’aquesta envergadura». «Potser té a veure en el fet que avui les màfies ja no ens escandalitzen, ja que inverteixen en l’economia legal i aparenten normalitat. Sembla com si la lluita antimàfia ja no fos una prioritat», afirma el mateix Gratteri, en una entrevista amb aquest diari. Els números pantagruèlics del judici il·lustren el perquè d’aquestes paraules de frustració. En total, els procuradors han redactat centenars de milers de pàgines de dossiers per acusar 479 imputats (n’eren 355 quan el procés va començar el gener passat), que han involucrat uns 913 testimonis, dels quals 58 eren pentiti, és a dir, exacòlits dels clans mafiosos que han decidit col·laborar amb la policia. S’hi han afegit uns 2.000 testimonis més de les defenses amb clients que són en algun cas coneguts criminals i, en d’altres, interlocutors amb el món de l’economia legal, maçons, polítics o funcionaris públics. Cosa Nostra Per això la freqüent comparació amb el judici contra laCosa Nostra siciliana, celebrat entre 1986 i 1992, que va revelar dècades de misteris del grup mafiós i pel qual van acabar rere les reixes més de 300 acusats. Un judici pel qual fins i tot, i tal com ha passat aquest any amb el de Calàbria, es va haver de construir un búnquer especial que pogués acollir tots els presents. L’històric precedent, no obstant, també compta amb una important diferència amb l’actual. Aleshores, «els periodistes van poder seguir el judici sense cap restricció», recorda Nicaso. Qui hi ha posat el fre ha sigut el jutge del tribunal de Lamezia Terme, la localitat on es porta a terme el procés calabrès. Primer va vetar les càmeres a l’aula del judici. Després les va permetre, però amb la condició que les imatges no vegin la llum fins a la condemna definitiva (tres instàncies) dels acusats, una cosa que portarà anys, assenyala Nicaso. «Això no té conseqüències sobre el judici per si mateix, però no permet una cobertura diària i no ajuda a crear consciència», afegeix Gratteri. No ha sigut l’única sotrac del judici. Un altre factor, argumenta el fiscal, va ser que el procés ha coincidit amb la transposició en la legislació de la directiva europea 2016/343 que, segons ell, complica i limita la comunicació entre les autoritats judicials i els mitjans de comunicació. «A mi no em faran callar. Continuarem parlant amb l’opinió pública. A Itàlia encara no es nega el dret a la informació», va arribar a dir el fiscal. Escortat permanentment La tenacitat de Gratteri, que viu en tot moment escortat a causa de la seva feina, es comprèn també al repassar la llista dels primers condemnats del clan dels Mancuso. Entre els que van escollir el judici ràpid (la resta serà processada en un judici ordinari, que està en curs i es preveu que duri anys), no hi és Luigi, el màxim capo del clan, però sí que hi apareixen subjectes com ara Pasquale Gallone (20 anys de presó), considerat el seu braç dret, i fins i tot el fill del capo Pantaleone Mancuso, Emanuele (1 any i dos mesos), a més d’altres acòlits de clans afins. Les motivacions de la sentència ja dictada encara no han sigut difoses, ja que els jutges tenen 90 dies per dipositar les actes i fer-les públiques. Però, tot i així, s’espera que estableixin judicialment una veritat que en aquests anys també ha quedat plasmada en diverses investigacions policials. Aquesta és que s’expliqui amb més detall com els cercles de poder de la ’Ndrangheta, un grup que fins al segle XIX era una banda criminal més, ha aconseguit convertir-se en la principal distribuïdora de cocaïna a Europa, per sobre de les altres màfies italianes, infiltrant-se en el món de banquers, polítics, funcionaris de l’Estat i, fins i tot, en aquest món subterrani de la maçoneria. Tant, que, entre els que han sigut acusats, també hi ha l’advocat i maçó Giancarlo Pittelli, un parlamentari de partit de Silvio Berlusconi, Forza Italia. Nicaso mou el cap com si li semblés una història encara sense fi: «Encara queda molt per fer».

El silenciós setge a la ’Ndrangheta

El fiscal Nicola Gratteri, instructor del procés més important contra la principal màfia italiana, obté les primeres 70 condemnes, però amb prou feines aconsegueix repercussió

El més llegit