L’últim tren de Mélenchon per treure del declivi l’esquerra francesa

Unir l’esquerra des de la base en lloc del cim. És l’aspiració del líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, a les presidencials franceses de l’abril del 2022. Aquest històric dirigent republicà i socioecologista vol trencar els ombrívols pronòstics per a la gauche en la seva tercera i última campanya presidencial. Dividides, enfonsades en els sondejos i gairebé desaparegudes de les ones de televisió, les forces progressistes s’acosten a l’abisme en aquesta campanya. La socialista Anne Hidalgo ha caigut per sota del 5% i el verd Yannick Jadot no s’enlaira (5-7%). De tots ells, el menys dolent és Mélenchon (8-11%). I això fa somiar els seus simpatitzants amb una de remuntada com la del 2017. «Ja n’hi ha prou de somiquejos» «Hem de fer la unió des de la base. Deixem-nos de jeremiades i ja n’hi prou de dubtes i somiquejos. ¡Al combat!», va assegurar diumenge passat en un míting a París el candidat insubmís. En les anteriors presidencials va aconseguir passar en pocs mesos d’un 10% en els sondejos a més de 19% a les urnes, quedant-se a les portes de la segona volta. Malgrat que nombrosos tertulians el donaven per mort (políticament) aquest estiu, va donar el tret de sortida a la seva campanya reunint unes 5.000 persones –no són tantes com les més de 10.000 de l’ultradretà Éric Zemmour, però es tracta d’una xifra inabastable ara mateix per a la resta de presidenciables d’esquerres– en aquest acte al districte financer de la Défense. Suports de la societat civil Suports de la societat civilAllà va presentar la seva última iniciativa per postular-se com el vot útil de l’esquerra: el «Parlament de la Unió Popular». Aquest organisme està format per 100 membres de la França Insubmisa (socis de Podem a França) i 100 de la societat civil. Entre aquests últims destaca la presència de l’escriptora Annie Ernaux, l’activista altermundialista Susan George o l’exportaveu d’Attac Aurélie Trouvé, designada presidenta d’aquest «Parlament». També l’integren alguns fitxatges procedents d’altres partits, com Thomas Portes –portaveu de l’ecologista radical Sandrine Rousseau a les primàries que va estar a punt de guanyar– o l’alcalde comunista Azzedine Taïbi. «Volem regar la política amb l’energia dels moviments socials», va defensar Trouvé en una trobada amb mitjans en què hi era present EL PERIÓDICO. «Hi ha un sentiment present en la població que em preocupa, el de rebuig de la política partisana», va afegir. A més de la divisió, el declivi de l’esquerra gal·la es deu a l’afartament de la població amb la política i el seu divorci de les classes treballadores i populars, claus en la victòria del socialista François Hollande el 2012. «Actualment, els sondejos apunten a uns nivells de participació extremament baixos, d’entre el 50% o el 60%. (…) Si aconseguim que hi hagi una gran mobilització, les nostres idees poden imposar-se l’abril del 2022, ja que són majoritàries», defensa l’eurodiputada insubmisa Manon Aubry. Figura desgastada Figura desgastadaEl 2017, Mélenchon, de 70 anys, va articular una interessant i heterogènia coalició electoral entre classes treballadores i mitjanes, a més de molts joves. Però la seva figura s’ha desgastat molt en els últims cinc anys. La seva actitud colèrica durant un registre policial l’octubre del 2018, les seves habituals disputes amb la premsa, les imputacions de diverses persones del seu entorn per presumptes irregularitats en el finançament electoral, declaracions erràtiques sobre la vacunació contra la covid-19... La llista de polèmiques que l’han esquitxat és llarga. En aquests comicis, a diferència dels del 2012 i 2017, no compta amb el recolzament del Partit Comunista Francès. Els insubmisos centren, no obstant, les seves esperances en el talent com a orador de Mélenchon i en el seu programa electoral, batejat L’Avenir en commun (El futur en comú) i considerat un dels més complets. Baixar l’edat de jubilació a 60 anys, augmentar el salari mínim fins a 1.800 euros bruts, un pla d’inversions ecològiques de 200 mil milions o la proclamació d’una VI República francesa. Són les mesures més emblemàtiques d’una bateria programàtica publicada a mitjans de novembre a les llibreries. Des d’aleshores, es va convertir en el llibre més venut en la categoria de no ficció. Hidalgo vol unes primàries de l’esquerra Hidalgo vol unes primàries de l’esquerraMalgrat això, la figura de Mélenchon no genera consens. Encara menys en les altes esferes dels altres partits d’esquerres. Fins a set candidats progressistes podrien arribar a presentar-se en els comicis del 2022. La socialista Hidalgo, enfonsada en els sondejos, va proposar dimecres a la nit unes primàries de tota l’esquerra per evitar aquesta fragmentació. La seva proposta, bastant improvisada, va sonar com un gir de guió de la sèrie Baron Noir. Ha sigut rebutjada pels insubmisos, verds i comunistes. Davant d’aquestes perspectives ombrívoles, els dirigents d’esquerres s’agafen a una oportunitat inesperada: la divisió del vot de la ultradreta. La irrupció de Zemmour llasta les ambicions de Marine Le Pen i rebaixarà probablement el llindar de vots per arribar a la segona volta. «Tenim un forat de ratolí davant de nosaltres, però hem de palejar per arribar-hi. Només hi ha un combat que estem segurs de perdre: el que no portem a terme», va clamar Mélenchon en el seu últim míting.

L’últim tren de Mélenchon per treure del declivi l’esquerra francesa

El líder de la França Insubmisa resisteix com el candidat d’esquerres millor posicionat a la campanya de les presidencials

La seva intenció és aglutinar l’electorat progressista a partir de la base davant la forta divisió dels partits

El més llegit