La pujada dels preus i l’escassetat d’aliments agreugen la crisi de Cuba

La profunda crisi econòmica que està travessant Cuba fa preveure un Nadal difícil per als habitants de l’illa caribenya. Els problemes van començar abans de l’arribada de la pandèmia, però el confinament, amb la paralització del turisme internacional, la principal font de divises, els ha accentuat fins a nivells pròxims als patits a Cuba després de la dissolució de la Unió Soviètica, a principis de la dècada dels 90. El PIB es va contraure més del 13% entre inicis del 2020 i el setembre del 2021, va admetre dimecres passat el ministre d’Economia, Alejandro Gil, que va atribuir l’ensorrament a les «condicions excepcionals» imposades per la covid-19 i l’«enduriment del bloqueig». Gil havia augurat un creixement del 6% el 2022, però els nous càlculs situen les millores en un 2,2%. Els aliments experimenten una pujada de preus que els cubans no van conèixer en els temps de la llibreta de racionament ni quan va funcionar l’anomenat mercat lliure camperol. La inflació acumulada en els primers 10 mesos de l’any és del 63,4%. Però en el mercat negre tot pot costar fins i tot 10 vegades més. La pèrdua de poder adquisitiu no té precedents des de la unificació monetària i canviària. Les autoritats van decidir prorrogar fins al 30 de juny del 2022 l’exempció aranzelària per als aliments, així com els productes de neteja personal i medicaments. El benefici s’allarga perquè «persisteixen les limitacions d’ofertes» atribuïdes a les sancions nord-americanes, i que inclouen limitacions per a l’enviament de remeses. Sumits en l’escassetat Així les coses, el Nadal arriba aquest any amb els cubans sumits en l’escassetat i altres dificultats d’aprovisionament. Moltes famílies no podran repetir els rituals culinaris que es van portar a terme fins i tot els anys que Fidel Castro va vetar el Nadal, entre 1969 i 1997. No faltaran, no obstant, visitants que portin a la maleta algunes de les menges esperades el 24 de desembre. La Nit de Nadal a Cuba sense porc rostit no és igual. La cocció del porc ha sigut sempre una festa en si mateixa: fins a vuit hores d’un lent preparat perquè es pugui trossejar amb extrema facilitat. La taronja agra, l’all, la ceba, l’orenga, el pebre molt i el llorer assaonen un plat que s’acostuma a acompanyar amb plàtan, iuca, arròs i fesol negre. La pregunta que es fan en aquests moments els cubans del carrer és com materialitzar el desig carnívor si no es compta amb la moneda lliurement convertible (MLC) per comprar el porc a les botigues accessibles a només uns quants, o a través dels llocs digitals que ofereixen productes des de l’exterior. L’escassetat del porc es deu en bona part a l’ensorrament dels plans governamentals. L’economista Pedro Monreal ha revelat que entre el gener i el setembre d’aquest any es va reduir a la meitat tant la producció d’aquesta carn com el pinso que alimenta el bestiar. L’Oficina Nacional d’Estadístiques (ONEI) ha reconegut, a més, que s’han produït un 15% menys de fesols. Quant a la llet fresca, la caiguda ha sigut del 23%. 1/2 Desde el “pico” de producción de carne de cerdo en 2017 hasta septiembre de 2021 se han reducido simultáneamente la carne porcina y el pienso industrial (una de las fuentes de alimentación del ganado porcino). pic.twitter.com/yrkYs7ewQ6 — Pedro Monreal (@pmmonreal) 6 de diciembre de 2021 El pollastre de l’‘enemic’ i els torrons En cas de faltar el garrí, a moltes taules de l’illa no quedarà cap altra alternativa que suplir-lo pel pollastre que s’importa des dels Estats Units. Les compres al país veí que el Govern considera el principal causant del patiment econòmic es van incrementar un 17% a l’octubre, respecte al mes anterior. «L’estadística oficial més recent indica que, amb un valor de 319,2 milions de dòlars, la carn d’aviram és, per un marge considerable, el primer aliment importat per Cuba i és un producte de què hi ha molt poca capacitat d’oferta d’origen nacional». Trobar un porc no és, de moment, l’única angoixa: els fruits secs (nous, ametlles...), els torrons i la xocolata també s’han de pagar amb els preus dolaritzats que, en el mercat negre, experimenten uns salts exponencials. En el cas que s’aconseguís la proesa, queda una altra cursa d’obstacles: el cafè. L’empresa Cuba-Cafè acaba d’informar que la distribució minorista del producte es farà abans que s’acabi el desembre. L’elaboració del cafè barrejat de diferents orígens es va veure afectada per retards en l’arribada de les importacions i les entregues de les empreses processadores del gra.

La pujada dels preus i l’escassetat d’aliments agreugen la crisi de Cuba

La inflació experimenta un augment inèdit i en el mercat negre el cost pot arribar a multiplicar-se per 10

Les dificultats auguren un Nadal dur a l’illa

El més llegit