L’era d’Angela Merkel en vuit gràfics

Setze són molts anys per governar un país. També per canviar-lo. Aquest diumenge, Angela Merkel dirà adeu a més de tres lustres al capdavant d’Alemanya i amb això l’eterna cancellera posarà fi a una era transcendental per a la història de la Unió Europea (UE) i de la seva locomotora. Aquests vuit gràfics ajuden a entendre una mica millor com ha canviat el país des que la líder conservadora es va instal·lar a la cancelleria de Berlín. Una ‘bèstia’ política El 2005, quan Angela Merkel es va imposar per sorpresa al llavors canceller Gerhard Schröder per arrabassar-li el timó d’Alemanya, Twitter no existia, WikiLeaks no havia destapat les vergonyes dels Estats Units i Saddam Hussein encara vivia. Aquestes tres dades contextualitzen la longevitat política de la líder alemanya, inaudita en la classe dirigent de les grans potències mundials. En els seus 16 anys de mandat, Merkel ha sobreviscut a tres presidents d’Espanya, quatre dels EUA i França, cinc primers ministres del Regne Unit i fins a set d’Itàlia i vuit del Japó. Popularitat sense rival Res és més preuat i difícil per a un polític que ser recolzat pels seus conciutadans. Merkel ha aconseguit una cosa encara més impactant, mantenir unes elevades quotes de popularitat fins i tot enmig de tota mena de crisis i turbulències. En gairebé dues dècades, la confiança dels alemanys en la cancellera ha oscil·lat entre el 85%, aconseguida el 2007, i el 68%, mínim que va registrar el 2018. Aquesta popularitat persisteix a escala internacional, especialment en països com el Regne Unit, el Canadà, Espanya i Austràlia. Grècia, on l’austeritat alemanya va fracturar l’estat social, és el país que més en desconfia, amb només una visió favorable de només el 30%. PIB Sota el lideratge de Merkel, Alemanya ha accentuat la seva condició de locomotora europea. La quarta economia mundial ha disparat el seu producte interior brut (PIB) en els últims anys per sobre del que han fet els seus veïns. Els únics anys en què ha registrat un retrocés han sigut el 2009 i el 2020, després de l’impacte de la crisi financera global i de la pandèmia del coronavirus. Exportació/Importació Aquest èxit econòmic no pot entendre’s sense el nacionalisme exportador practicat per Alemanya sota el mandat de Merkel. El sector automobilístic, la indústria elèctrica, la química i la fabricació de maquinària ha impulsat un model productiu que ha permès al país encadenar successius superàvits i mantenir la seva dogmàtica política de dèficit zero. No obstant, aquesta estratègia exportadora ha sigut qualificada d’«inacceptable» pels Estats Units de Trump, però també per aliats més pròxims com França o Itàlia, ja que ha violat reiteradament la normativa europea i suposa un escenari de competitivitat desigual per als seus veïns. Atur En una Europa colpejada per la crisi econòmica, un llarg període de recessió i una pandèmia que va paralitzar els engranatges, Alemanya ha despuntat per aconseguir mantenir la desocupació a ratlla. Mentre que la falta d’ocupació s’ha accentuat i enquistat al sud europeu, la potència econòmica s’ha mantingut estable entre els països amb xifres més baixes. No obstant, aquest assoliment es deu en part a una cara més fosca: la proliferació de ‘minijobs’, llocs de treball a temps parcial que han accelerat una precarització laboral. Risc de pobresa o exclusió social Fent cas a les dades macroeconòmiques, Alemanya és un país ric. No obstant, moltes altres xifres apunten que el seu model de creixement accentua una polarització dels salaris que eixampla la bretxa de desigualtat social. Així, el risc de caure en la pobresa o a l’exclusió social ha anat creixent gradualment, i ha afectat jubilats que, davant els desequilibris a les seves pensions, necessiten recórrer cada vegada més a llocs de treball parcials per seguir endavant. Migració La transformació d’Alemanya durant l’era Merkel també s’ha fet notar a les entrades i sortides de població migrant, una tendència que, com a la resta d’Europa, es va disparar dràsticament el 2015 amb la crisi humanitària dels refugiats Salari mitjà anual Mentre que en altres països veïns els salaris s’han mantingut congelats durant anys malgrat la creixent inflació, a Alemanya s’ha apostat per un gradual augment el salari mitjà anual. El responsable directe d’aquestes mesures, el ministre d’Hisenda i candidat socialdemòcrata a la cancelleria Olaf Scholz, és el favorit a reemplaçar Merkel al capdavant del país. El seu pla: augmentarà el salari mínim als 12 euros per hora.

L’era d’Angela Merkel en vuit gràfics

¿Com ha canviat la política, l’economia i la societat d’Alemanya durant els últims 16 anys? T’ho expliquem amb dades.

El més llegit