La llarga marxa cap a la igualtat de la dona a la Xina

Va ressonar la sentència maoista que responsabilitza les dones de «sostenir la meitat del cel» quan l’astronauta Wang Yaping es va convertir a principis de mes en la primera xinesa que feia un tomb espacial. A les xineses no els correspon avui conquerir la seva meitat, sinó defensar-la després de dècades que han llimat la igualtat proclamada pel Gran Timoner. Un país amb la cinquena part de la població mundial i realitats diverses impedeix els titulars rotunds sobre la situació de les seves dones. Són majoria a la universitat i invisibles en l’alta política, han fundat la majoria d’empreses emergents d’internet i són discriminades a les zones rurals, ha desaparegut l’ecosistema negocial masclista i se’ls pregunta a les entrevistes de feina si tindran fills, disfruten de lleis exemplars que no sempre es compleixen... La Xina està molt per sobre de l’Índia i el món en vies de desenvolupament o de veïns com Corea del Sud o el Japó, que no han acompanyat el seu desenvolupament de polítiques igualitàries. Surt pitjor parada si la comparem amb bona part d’Occident i amb la Xina anterior. També emet senyals inquietants. Cau el percentatge de dones treballadores i la Xina ha baixat del lloc 57 al 107 en la classificació d’igualtat de gèneres del Fòrum Econòmic Global en poc més d’una dècada. Mao va comprendre que no podria aixecar un país devastat amb la meitat de la seva població a casa i va aprovar unes lleis revolucionàries que van dinamitar el credo confucià. Va prohibir el concubinat i els matrimonis forçosos, les va convidar a treballar sense discriminació salarial i va construir escoles i escoles bressol. L’ocupació femenina el 1990 assolia el 73%, sense gairebé rivals al món, i el 61% del 2019 obliga a preguntar-se què ha passat. És el trànsit d’una economia estatal planificada que estimulava la igualtat al mercat que la castiga. Les dones xineses, extingida l’excepció maoista, pateixen ara els mateixos mals que les del món globalitzat. Problemes d’envelliment El seu retrocés en l’àmbit laboral va a contrapel en un context global que els dona més espai però un examen dels punts de partida descobreix alguns atenuants. La zona euro, amb un 42% de dones empleades el 1990, partia de molt enrere. Les tendències contràries encara no convergeixen. El 61% actual de la Xina supera el 52% d’Espanya, el 51% de la zona euro i el 57% dels Estats Units, segons el Banc Mundial. A la Xina li urgeix revertir la dinàmica quan afronta problemes irresolubles d’envelliment. Una pujada del 3% de la participació de les dones al mercat laboral afegiria gairebé 500 mil milions de dòlars a la seva economia. Equivalen al 2% del seu PIB. Les dones integren el paisatge laboral de les grans ciutats. La desena que ha entrevistat a Pequín aquest diari, ocupades en el cine, la televisió pública i privada, l’advocacia, les finances o l’arquitectura, no recorda cap episodi discriminatori ni assetjament sexual ni opinen que el seu gènere les hagi penalitzat. Tampoc les que han treballat a Occident o Taiwan consignen diferències. Només Wang Jing, d’uns trenta anys, remarca les qüestions sobre la seva solteria o la intenció de tenir fills a les entrevistes de feina. «És una constant. Ara t’ho pregunten de manera subtil per evadir la prohibició. Pots negar-te a respondre però saps que no aconseguiràs la feina», lamenta. Una llei del 2019 prohibeix que els processos de selecció indaguin sobre l’estat civil o maternitat, exigeixin proves d’embaràs o fixin el gènere com a preferència o requisit, però el seu compliment és millorable. «El càstig per maternitat no es reflecteix necessàriament a l’entrevista. Sovint és menys explícita. L’ocupador assumeix que una dona probablement tindrà fills. L’edat és important: preocupa menys en dones d’uns vint anys però es converteix en un problema a la trentena», assenyala Ruixue Jia, experta en Desenvolupament Econòmic Xinès de la Universitat de Califòrnia-San Diego. Dues setmanes per paternitat La por de la maternitat grinyola amb una legislació generosa. El mínim nacional de dies de baixa se situa en 98 però la majoria de províncies n’ofereixen entre 128 i 158 (112 a Espanya). Les empreses paguen una assegurança perquè les dones rebin el seu sou dels fons de l’estat però el sistema compta amb dues fallades que expliquen la preferència per l’home. D’una banda, els pagaments tenen un límit, per la qual cosa l’ocupador els haurà de completar. I de l’altra, la baixa per paternitat de tot just dues setmanes redueix les absències de l’home. Tampoc les ajuda la seva ràpida jubilació, entre els 50 i 55 anys, pels 60 dels homes. Van ser aprovades set dècades enrere, amb una expectativa de vida de 35 anys, i allà segueixen quan ja arriba als 77. Aquella distinció que llavors protegia les dones les obliga avui a abandonar el lloc de treball en edat funcional i frena els seus ascensos. Una enquesta recent d’una plataforma laboral oferia signes oposats: guanyen un 12% menys que els homes però la bretxa salarial s’havia reduït un 5% en un any. El sudoku que maneja el Govern revela la complexitat dels reptes. Necessita tant les dones al mercat laboral com incentivar la natalitat. Els discursos del seu president, Xi Jinping, evidencien la problemàtica: ha remarcat la necessitat d’arribar a la igualtat de gèneres completa i també la tradicional responsabilitat de la dona a la llar i la família. El Ministeri de Recursos Humans i Seguretat Social va admetre al gener la discriminació i el Consell d’Estat va aprovar al setembre un pla per desfer-se d’aquesta problemàtica en deu anys. Preveu 200 mesures i objectius que inclouen l’augment de la seva presència al mercat laboral, el compliment estricte de les lleis sobre igualtat salarial i penes més altes per l’assetjament sexual. Shenzhen, la capital tecnològica, va aprovar al març una guia sobre l’assetjament sexual en el treball, universitat i escoles que aclareix el seu significat i agilita les denúncies. Les grans companyies han adoptat codis de conducta que dificulten els excessos i han acabat amb el costum d’oliar els acords amb sopars, alcohol, karaokes i senyoretes. Aquella socialització tòxica que expulsava les dones ha sigut escombrada per la campanya contra la corrupció de Xi Jinping. «Els clients ja no et demanen que vagis a sopar amb ells. I si algú t’ho suggereix, pots al·legar educadament que prioritzes la vida familiar sense temor de perdre el negoci», aclareix Jia, fundadora d’un despatx de propietat intel·lectual. Serveix allò tan habitual a la Xina de molta feina feta i molta per fer. Amb la dona, no obstant, l’evolució passa per la involució: recuperar aquella exemplar igualtat maoista que el liberalisme va erosionar.

La llarga marxa cap a la igualtat de la dona a la Xina

L’equitat proclamada per Mao s’ha anat diluint amb el pas del temps i el nombre de treballadores ha caigut els últims anys, alhora que el país retrocedeix en la classificació d’igualtat de gèneres

El més llegit