Desinformació i manipulació política: la guerra psicològica es lliura a les xarxes

«Nosaltres només injectem informació en el corrent sanguini d’internet. Observem com creix i li donem alguna empenta. S’ha de produir sense que ningú pensi que es tracta de propaganda, perquè quan algú ho pensa el següent és preguntar-se: ‘¿Qui ho ha posat aquí’?». Així és com Mark Turnbull, director gerent de Cambridge Analytica, es vantava en privat d’orquestrar a través de les xarxes socials les opaques campanyes de desinformació que van contribuir a la victòria presidencial de Donald Trump als Estats Units, de Mauricio Macri a l’Argentina i del Brexit al Regne Unit. El que Cambridge Analytica venia com a comunicació estratègica per a processos electorals eren pures campanyes de desinformació política personalitzada. Propietat del magnat i donant conservador Robert Mercert, la firma va comprar de forma fraudulenta les dades de 87 milions d’usuaris de Facebook per dirigir aquesta propaganda encoberta als qui eren més susceptibles de creure les proclames trumpistes. Els receptors d’aquests missatges pensaven que el que veien a la pantalla era informació verídica, no un estudiat mecanisme de manipulació. «Es va fabricar una eina de guerra psicològica per influir en eleccions de tot el món, introduir-se en la ment dels ciutadans i piratejar el sistema polític», afirma Carissa Véliz, professora d’ètica tecnològica d’Oxford a ‘Privacidad es poder’. Tot i que la firma es va dissoldre el 2018 després de destapar-se l’escàndol, durant els últims anys desenes d’altres companyies similars han anat proliferant, i han fet de la deformació de l’opinió pública un negoci tan fosc com sucós. Un informe de la Universitat d’Oxford ha detectat 65 firmes privades que han llançat campanyes de notícies falses a 48 països. A escala global, s’haurien destinat almenys 10 milions de dòlars a aquestes operacions per enfangar el debat públic. Les xarxes, una mina d’or Les xarxes socials han obert les portes de la comunicació política a una personalització mai abans vista. L’extracció de dades permet adaptar la propaganda que rep cada persona a les seves tendències psicològiques. Així, s’elaboren perfils segons nom, edat, opinions, condició econòmica, personalitat, regió geogràfica o interessos. Tot i que la regulació europea prohibeix segmentar per ideologia, ètnia o orientació sexual, les eines de Facebook poden inferir aquestes característiques. Tot i que existeix des de fa segles, la guerra psicològica s’ha desplegat a tots els racons de la nostra vida gràcies al poder de les dades. Siguin legals o il·legals, les vies per desplegar aquesta tàctica tenen el mateix objectiu: buscar punts febles a les nostres ments per convèncer indecisos, mobilitzar el vot de ciutadans apolítics, desmobilitzar el rival, radicalitzar els teus fidels o alimentar la polarització social. I això s’aconsegueix propagant la teva narrativa política. Agències com The Messina Group han sigut les responsables d’articular aquest propòsit per a les campanyes de Barack Obama, Theresa May, Mariano Rajoy o Pablo Casado. Batalla mundial pel relat Utilitzar les dades per influir en eleccions és una cosa ja totalment normalitzada, tot i que no exempta de riscos. No obstant, aquestes agències també s’utilitzen per orquestrar operacions propagandístiques per reforçar el relat d’un Govern o per desestabilitzar nacions rivals en plena pugna. La interferència russa en les eleccions dels EUA el 2016 o l’atac el 2017 a la campanya d’Emmanuel Macron a França van mostrar al món una realitat que no para de créixer. Només aquesta setmana, Facebook i Twitter han informat de la desactivació de diverses xarxes de desinformació a diferents llocs del món. A la Xina s’han utilitzat més de 2.700 comptes falsos per llançar notícies falses sobre la Covid-19, acusar els EUA i negar els atacs contra la minoria uigur. En plena tensió per la crisi migratòria a les seves fronteres, Bielorússia ha utilitzat una quarantena de comptes que es feien passar per periodistes per criticar Polònia, mentre que aquí s’han utilitzat 30 comptes falsos més incentivant els migrants a no viatjar al seu país. Les operacions detectades aquest mes també afecten Veneçuela, Mèxic, Tanzània i Uganda. Els actors que hi ha darrere d’aquests comptes falsos poden simular ser persones, grups o institucions fantasma que permeten amplificar de forma automàtica un missatge. El que veus a la pantalla pot ser tot part d’una estudiada estratègia per condicionar les teves opinions. El 2016, dues pàgines de Facebook en mans de trols russos van organitzar una manifestació islamòfoba a Texas i la seva contrarèplica. Tot i que hi van acudir menys de 100 persones organitzar-ho va costar uns 200 dòlars. El baix cost de muntar una cosa així a les xarxes també contribueix a la proliferació d’aquesta estratègia. L’opacitat d’aquest negoci fa molt difícil detectar qui en mou els fils. Pot ser l’agència d’intel·ligència d’un Govern o partits polítics, però també altres organitzacions amb tota mena d’interessos, de grups ultradretans a moviments conspiranoics com QAnon. Els experts adverteixen que, cada vegada més, aquests actors recorren a la creació de pseudomitjans de comunicació i pàgines web perquè les seves notícies falses semblin contingut periodístic legítim i així puguin enganyar els usuaris. No obstant, també assenyalen que, com va il·lustrar la victòria electoral de Trump, la connivència de certs mitjans tradicionals també ha sigut clau per a l’expansió d’aquesta onada de manipulació política.

Desinformació i manipulació política: la guerra psicològica es lliura a les xarxes

Governs, polítics i altres actors utilitzen les plataformes digitals per propagar mundialment campanyes de difamació dels seus rivals i de recolzament als seus interessos

El més llegit