Crisi migratòria

Del somni americà al malson mexicà

El país asteca, històricament un lloc de pas per als centreamericans que van als Estats Units, es veu sobrepassat pel vertiginós augment de les sol·licituds d’asil

Juan Carlos Espinosa

Un cartell, en castellà i en francès, resumeix la situació que hi ha darrere de la porta: «Estimat amic migrant [...] sense lloc, disculpi l’inconvenient». Es tracta de Casa Tochán, un alberg a Ciutat de Mèxic que ha sigut la salvació de César Augusto, de 46 anys, i la seva dona Arlen, de 40. Tots dos van fugir de Nicaragua fa quatre mesos. El César acabava de sortir de presó, on va estar empresonat durant gairebé un any per oposar-se al règim de Daniel Ortega. Ja en llibertat, va agafar les seves coses i va fugir cap a Mèxic amb la seva família. Com molts, la parella s’ha pensat dues vegades si seguir el seu trajecte cap als Estats Units. L’esperança que, amb l’arribada de Joe Biden, les polítiques de Donald Trump quedessin enrere, s’ha esfumat. El país asteca, històricament un lloc de trànsit, s’ha convertit en la improbable destinació de milers. Fuetejats per la violència dels agents de Migració i fastiguejats per la inoperància de la burocràcia, gent com el Cèsar i l’Arlen han passat del somni americà al malson mexicà.

Temes:

Mèxic