Xile i l’Argentina s’afegeixen al Brasil en l’avenç de la ultradreta

La victòria en la primera volta electoral xilena de José Antonio Kast, el fill d’un exmilitar nazi que, amb els seus exabruptes, competeix cara a cara amb Jair Bolsonaro, ubica el problema de la ultradreta a la regió en un nivell diferent de perillositat. «Jo sí que defenso amb orgull l’obra del Govern Militar», diu aquest partidari del mercat, la creu i l’ordre. La seva desinhibició és part un fenomen que a l’Amèrica Llatina va començar al Brasil, acaba de fer peu a la capital argentina amb una força desconcertant i ara insereix Xile al mapa de la radicalitat. El 19 de desembre Kast pot ser elegit president d’un país que fa dos anys va esclatar en l’aire i en rebuig del model econòmic neoliberal. «Si Pinochet fos viu, votaria per mi», ha dit. El que ha passat al voltant d’un personatge que fins fa poc formava part de la galeria dels polítics excèntrics provoca perplexitat a Xile. Bona part del centre no té dubtes a votar, fins i tot contra els seus principis, a favor de l’esquerrà Gabriel Boric, per evitar l’escenari que tant es tem. Atreveix-te Xile, es diu el programa de Govern de Kast. El punt trenta-tresè és música per a les orelles de Santiago Abascal. En cas d’arribar al Palau de La Moneda, Kast promet avançar en la «Coordinació Internacional Antiradicals d’Esquerra». El seu creixement a les urnes ha permès que aquesta «dreta sense complexos» abandonar tota mena de pruïja. Johannes Kaiser ha sigut electe diputat a Santiago pel partit de Kast. És germà d’Axel Kaiser, un autor i youtuber a qui supera amb les seves apreciacions. «Les dones deixen d’anar al parc a córrer perquè tenen por d’immigrants que les poden violar, però continuen votant pels mateixos partits que estan portant aquesta gent, i tu realment et preguntes si el dret a vot va ser una bona idea», va dir. Com podria restar-li vots a al líder en la segona volta, va decidir renunciar a Republicans tot i que no al seu escó. Negacionistes de la dictadura Les coses no són gaire diferents a l’altre costat de la serralada dels Andes. De moment, la ultradreta argentina no lluita per la presidència. Però en les últimes eleccions legislatives, l’economista i excantant de heavy metal Javier Milei va obtenir el 17% dels vots a la ciutat de Buenos Aires. Per a Milei, l’escalfament global «és una altra de les mentides del socialisme». Juntament amb ell entrarà en el Parlament a partir del 10 de desembre Victoria Villarruel, una negacionista dels horrors de l’última dictadura militar (1976-83). També serà diputat l’economista José Luis Espert, que, per resoldre les qüestions d’inseguretat, ha proposat «transformar en formatge gruyère un parell de delinqüents». Aquest gir ideològic és multicausal per als especialistes. De fet, la recent enquesta de Latin American Public Opinion Project, de la Universitat de Vanderbilt, Estats Units, sobre l’acceptació de la democràcia a la regió mostren més desinterès que fa dos anys. Un quart dels habitants ja no creu que es tracti de la millor forma de Govern. L’anomenat Baròmetre de les Amèriques destaca que l’escepticisme és més elevat a l’Argentina, el Perú i Bolívia. Els joves són els més inclinats a dubtar de la superioritat de la democràcia com a espai per solucionar els conflictes de societats cada vegada més pauperitzades i amb alts nivells de desesperació. L’enquesta es va fer abans que el fantasma de Kast sortís a la superfície. Nova rebel·lia Aquest escepticisme convergeix amb un altre fenomen paral·lel del qual ha informat l’assagista Pablo Stefanoni al seu llibre ¿La rebeldía se volvió de derechas? Stefanoni, el títol del qual va tenir tant impacte que s’acaba d’editar a Espanya, mira de dilucidar com l’antiprogressisme i l’anticorrecció política han construït un nou sentit comú que no s’ha de prendre a la lleugera. De fet, les seves advertències es van convertir en realitat amb l’ascens de Kast i Miliel. L’esquerra, diu, «va anar quedant dislocada en gran manera de la imatge històrica de la desobediència i transgressió que expressava». Ha perdut la seva capacitat de capitalitzar la indignació social. Són les «dretes alternatives», en altre temps marginals, les que «venen jugant la carta radical amb discursos contra les elits». Stefanoni considera que per trobar un clima semblant ens hem de remuntar a les dècades de 1920 i 1930. La pregunta sense resposta a aquestes hores és fins on pot arribar l’onada extremista que es va iniciar al Brasil i amenaça d’inundar Xile.

Xile i l’Argentina s’afegeixen al Brasil en l’avenç de la ultradreta

La irrupció del xilè José Antonio Kast, fill d’un exmilitar nazi que passa a la segona volta de les presidencials, encén un altre senyal d’alarma

El més llegit