Potser van ser els inquietants llamps de la matinada, que van il·luminar l’horitzó amb els seus espasmes elèctrics quan l’‘Astral’ va trobar buida la barca que rastrejava. O potser van ser les moltes hores que la seva tripulació va passar després fent voltes pel Mediterrani a la recerca d’un segon objectiu que mai va arribar a aparèixer. Però la ressaca del primer rescat portat a terme pel barco d’Open Arms durant aquesta missió va ser, com a mínim, estranya. La satisfacció per haver ajudat la vigília més d’un centenar de persones a recalar en un port segur d’Itàlia va deixar pas a una pesada indigestió. De sobte van callar les crides d’auxili per ràdio i, durant moltes hores, va fer la sensació que era l’‘Astral’ el que navegava a la deriva, sense cap més companyia que algun dofí.