Diari de bord (VI): Nou rescat d’Open Arms, 130 persones en dos cayucos

Van aixecar els braços en senyal de victòria, van aixecar el puny i van saludar amb la palma oberta. Alguns somreien exultants. D’altres miraven amb els ulls oberts com taronges, amb una enorme curiositat. A les cares d’alguns s’intuïa una barreja de desconfiança, por i perplexitat. I hi va haver qui va treure el mòbil per immortalitzar el moment del rescat i no oblidar les dones i homes d’Open Arms que els van trobar amuntegats en dos cayucos creuant el Mediterrani, on més de 1.300 persones han mort ofegades des de començament d’any mirant d’arribar a les costes europees. El rescat va tenir lloc diumenge al fer-se fosc en aigües internacionals, a unes 30 milles nàutiques de l’illa italiana de Lampedusa. Després d’una setmana d’accidentada missió de l’‘Astral’, una de les dues embarcacions de l’oenagé de Badalona dedicada al salvament marítim, el barco va topar literalment amb dos cayucos a l’horitzó mentre seguia la pista d’una altra pastera en perill. Després de quatre dies d’impotència a Menorca per una avaria mecànica, havia arribat el moment de passar a l’acció. «Amb el seu permís, comprovaré les condicions d’aquestes dues barques», va informar el capità grec, Savvas Kourepinis, a l’estació de comunicació marítima Radio Lampedusa. A bord van començar les carreres per activar el dispositiu de rescat, encapçalat per una llanxa semirígida amb dos socorristes, un patró i dos periodistes, un d’EL PERIÓDICO. «¿Esteu bé, hi ha cap ferit?», va cridar en anglès des de la llanxa Òscar Camps, fundador d’Open Arms, a l’acostar-se al primer dels cayucos. Dits grossos a l’aire en senyal d’aprovació. El temps acompanyava i també una mar llisa sense gairebé onatge. No hi havia ferits en cap dels dos, segons la seva resposta, però s’estaven quedant sense combustible, com es van encarregar d’emfatitzar mostrant per la borda bidons de gasoil buits. En total, unes 130 persones viatjaven en els dos cayucos. Tots homes i, tret d’algun sirià que va aconseguir fer-se sentir entre el rugit dels motors, tots originaris de Bangladesh, un país a milers de quilòmetres de les costes mediterrànies. De les peripècies del seu camí, poc més van encertar a dir perquè cap pujaria a bord de l’‘Astral’, que no va tardar a informar de la seva situació les autoritats italianes. Estat fallit Els cayucos havien sortit de les costes de Zuara (Líbia) fa dos dies, el principal país de partida per a l’arribada de refugiats i migrants irregulars a Itàlia, que ha rebut més de 59.000 persones des de començament d’any arribades amb pasteres i cayucos pel Mediterrani, segons va dir aquesta setmana la ministra d’Interior. L’antic feu de Gaddafi, convertit des de la intervenció de l’OTAN en un Estat fallit controlat per diverses faccions armades, és un pou sense fons per als drets humans, on la tortura, els abusos sexuals, l’explotació laboral i les detencions arbitràries es cometen «de forma sistemàtica» contra els migrants, segons ha denunciat l’ONU. Però tant Itàlia com la Unió Europea equipen i financen els seus guardacostes per frenar els fluxos migratoris i internar els migrants interceptats en els seus temibles centres de detenció. No sembla importar-los gens que aquests guardacostes hagin estat dirigits per Abd al-Rahman Milad, també conegut com Bija, un dels traficants de persones més grans del país nord-africà. Però en aquest cas les persones rescatades per Open Arms no s’hauran de preocupar de ser tornades en calent a Líbia, com els passa a d’altres amb menys sort. Tot just 15 minuts després de la trobada amb els socorristes de l’oenagé catalana, que no va tardar a informar les autoritats italianes de la posició i condicions dels cayucos, va aparèixer un barco de la seva Guàrdia de Finances per pujar-los a bord i portar-los fins a Itàlia. Un desenllaç ràpid i sense els contratemps a què està acostumada l’organització de Camps, que només puja a bord les persones rescatades quan estan en perill imminent de mort o quan cap de les autoritats dels països riberencs respon a la seva crida d’assistència. Zona de recerca i rescat La missió de l’‘Astral’, en qualsevol cas, està lluny d’haver-se acabat. Des que el barco va divisar Lampedusa a babord i va entrar a la zona de recerca i rescat (SAR, per les sigles en anglès) italiana, una de les demarcacions en què el dret marítim divideix el Mediterrani, obligant els seus països respectius a prestar assistència a les embarcacions en perill, la ràdio no ha parat de sonar. Poc abans del rescat, un pesquer advertia de la «situació molt greu» viscuda per una «barca de fusta» que suposadament portaria a bord unes 35 persones africanes, inclosos 20 nens. «‘Situazione molto grave’», insistia una vegada i una altra a través de Radio Lampedusa. Però trobar aquests nàufrags potencials no és fàcil. Els guardacostes italians no sempre responen amb celeritat i per a les oenagés pot ser com trobar una agulla en un paller, un paller que, per aquestes latituds, és un gran cementiri de somnis trencats.

Diari de bord (VI): Nou rescat d’Open Arms, 130 persones en dos cayucos

Open Arms rescata amb la Guàrdia de Finances italiana dos cayucos amb 130 bangladeshians i sirians al Mediterrani central

El més llegit