Aquests són els set candidats per a la primera volta de les presidencials xilenes

Set candidats, d’ideologia diversa, participaran en la primera volta presidencial a Xile aquest diumenge. Els debats electorals dels últims dies han canviat algunes certeses dels enquestadors respecte a almenys un dels dos aspirants que passaran al segon torn, el 13 de desembre. Hi ha la certesa que l’esquerrà Gabriel Boric en serà un. En les últimes hores van sorgir, no obstant, dubtes de si competirà amb la dreta tradicional o amb la ultradreta pinochetista. Diumenge tot pot passar i existeix un marge per a sorpreses encara majors. Boric és l’abanderat de la coalició d’esquerra Aprovo Dignitat en què conflueix el Front Ampli, una formació que no té deu anys d’existència però que ha crescut amb la calor dels conflictes socials, i el Partit Comunista. Boric és diputat. Té 35 anys i es va forjar en les lluites estudiantils durant les presidències de Michelle Bachelet i el primer mandat de Sebastián Piñera. El diputat és un exponent just de la nova esquerra xilena, al punt de no tenir objeccions a criticar la situació que hi ha a Cuba o impugnar sense pèls a la llengua la reelecció del nicaragüenc Daniel Ortega. Alhora, el seu programa inclou un fort compromís ambiental. Versió xilena de l’extrema dreta José Antonio Kast pertany al Partit Republicà. Abans era membre de la Unió Democràtica Independent (UDI), un partit fundat durant la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-90) però que, amb el pas dels anys, va moderar el seu discurs amb l’objecte d’arribar al poder. Advocat i fill d’un exmilitar nazi, Kast és una versió xilena de la dreta extrema en què es combinen ingredients del trumpisme i algunes facetes de Jair Bolsonaro. Va arribar a encapçalar les enquestes, però va tenir serioses ensopegades en l’últim debat que l’han deixat molt malparat i podrien comprometre el seu pas a la segona volta. Sebastián Sichel (Chile Vamos Más) ha intentat defensar en plena adversitat el llegat de l’actual Govern. Per captar l’electorat que ja descarta qualsevol variant progressista fins i tot ha intentat desplaçar-se al centre. Però va explotar l’escàndol dels Papers de Pandora de Piñera i els resquills van impactar en la seva candidatura, al punt que alguns sectors de la dreta van començar a mirar amb simpatia Kast. No obstant, Sichel va apallissar l’aspirant republicà en l’última discussió davant les pantalles televisives i ha tornat a posicionar-se en la carrera. La senadora demòcrata cristiana Yasna Provoste representa els partits de la centreesquerra que, sota el nom de la Concertació Democràtica, va administrar el país sense interrupcions entre 1990 i el 2010. Algunes enquestes la ubiquen al quart lloc. D’altres la pugen al tercer. El que a hores d’ara sembla clar per als analistes és que l’espai que integra ha d’arribar a un acord amb Boric per frenar l’eventual arribada de Kast al Palau de la Moneda o, en el seu defecte, Sichel. El fill del cap de la guerrilla Marco Enríquez-Ominami és fill biològic de Miguel Enríquez, el cap de la guerrilla xilena abatut durant el règim militar. Es va formar en el Partit Socialista i va trencar el 2010, quan va intentar arribar a la presidència per primera vegada. Des d’aleshores, prova sort una vegada i una altra al capdavant del Partit Progressista. Ha passat gairebé inadvertit a la campanya, tret pel sobrenom que li va posar a Kast durant el recent debat: el doctor por. Una ironia insuficient per enfortir les seves oportunitats electorals. Als 54 anys, Franco Parisi va sortir a competir com a candidat del Partit per la Gent. La seva presència en la contesa té un toc d’excentricitat. Parisi no es troba a Xile. Va fer el seu proselitisme des de l’estat nord-americà d’Alabama i no va poder tornar a Santiago a causa d’haver contret Covid. L’aspirant liberal es perdrà la primera volta i no hi ha possibilitats de passar a la segona. En cas d’aterrar a Santiago, haurà d’enfrontar un escenari judicial advers. Té una causa judicial oberta per presumpta estafa i una altra demanda per no pagar la pensió alimentària de dos fills menors. Eduardo Artés és un dirigent social que representa una facció marginal del partit comunista, despresa fa molts anys. L’abanderat de la Unió Patriòtica és un actor de repartiment en aquestes eleccions. En els comicis passats amb prou feines va obtenir el 0,57% dels vots.

Aquests són els set candidats per a la primera volta de les presidencials xilenes

Les enquestes donen un lloc segur en la segona volta a l’esquerrà Gabriel Boric

Diumenge se sabrà si competeix al desembre amb José Antonio Kast (ultradreta) o Sebastián Sichel (dreta tradicional)

El més llegit