Delhi entra en una quarantena indefinida, però per contaminació

La vintena de milions d’habitants de Delhi viuen sota la capa negrosa que saluda a l’hivern. La contaminació s’accentua en aquestes dates a la capital índia, fidel a la tradició, forçant unes mesures excepcionals que ja no ho són tant perquè tots els esforços governamentals per embridar-la en els últims anys s’expliquen per fracassos. El Govern havia ordenat a la capital el tancament d’escoles i universitats el dissabte durant una setmana i ahir, en un gir realista, va ampliar l’ordre de forma indefinida. El pla de xoc també ha tancat cinc de les onze plantes elèctriques a base de carbó als voltants de la capital en un context d’escassetats energètiques, s’ha prohibit l’entrada de camions que no carreguin amb béns essencials, s’ha aturat qualsevol obra a Nova Delhi i a les ciutats veïnes. També s’ha ordenat fer feina des de casa a la meitat del funcionariat i es recomana que el sector privat en segueixi l’exemple. Sembla un quadre ambiciós, però, en realitat, rebaixa la «quarantena per contaminació» que havia recomanat el Tribunal Suprem la setmana passada al costat de la reprimenda a governs locals i provincials per la seva inutilitat. Les autoritats locals van argumentar que la mesura seria inútil si no s’ampliava al veïnat perquè el gruix de la contaminació arriba de fora. Perillositat Les partícules PM2,5 (les més petites i perilloses perquè entren directament als pulmons i a la irrigació sanguínia) van superar la setmana passada els 500 micrograms per metre cúbic quan l’Organització Mundial de la Salut qualifica de «perillosa» qualsevol lectura per sobre del centenar. El quadre és conegut. A les albors de l’hivern se solapen factors estacionals amb els estructurals. El primer és la crema de rostolls amb què els petits agricultors de les províncies veïnes deixen el terra llest per a la sembra del blat després d’haver collit l’arròs. La pràctica està prohibida des del 2015 i el Govern ofereix subsidis del 80% per a la compra de maquinària que neteja el terreny sense necessitat de cremar-lo, però les ajudes arriben tard o no arriben. El resultat és descoratjador: les imatges de satèl·lit han descobert 57.000 focs aquest any als estats del Punjab i Haryana, el número més elevat de la dècada. El segon són els petards i focs artificials amb què els indis celebren el Festival de Diwali, tant prohibits com habituals. Les cremes de rostolls i els petards confabulen amb el clima sec de les planícies del nord del país perquè Nova Delhi, malgrat els seus esforços ímprobes en els últims anys, sigui víctima d’un aire que estén a sòlid quan s’esllangueix la tardor. Nova Delhi va ser declarada per l’OMS com la ciutat més contaminada del planeta el 2014. Ja patia als anys 90 del segle passat i va aprovar criteris més estrictes per als vehicles, l’ús de gas natural de taxis i autobusos o el desterrament de la indústria pesant. No se la pot culpar de desídia, però els seus esforços són torpedinats pels estats pròxims. Relleu a la Xina L’Índia ha rellevat la Xina com a epítom de calamitat mediambiental. El llistat de ciutats més contaminades del món, monopolitzada un grapat d’anys enrere per la Xina, mostra ara 22 índies entre les 30 primeres. Un estudi de la prestigiosa revista The Lancet xifrava les morts per causes relacionades amb la contaminació a Delhi el 2019 a 17.500. Un altre de l’organització ecologista Greenpeace les elevava l’any passat fins a les 57.000. Les similituds entre la Xina i l’Índia són innegables però també les diferències. La degradació del medi ambient a la primera va portar una millora de les condicions de vida i un desenvolupament que són encara llunyans a la segona. I el Govern xinès compta amb un pla i, sobretot, la força i els mecanismes per implementar-lo. Els petards i focs artificials que acompanyaven l’any nou, i que un col·lega bregat va comparar amb el cèrcol de Sarajevo, van desaparèixer de Pequín tan aviat com van ser prohibits. Costa imaginar la desobediència tossuda de les seves directrius a la Xina. En aquest context tan delicat, amb deures pendents en la lluita contra la pobresa, és lloable que l’Índia es comprometés a la recent cimera de Glasgow a arribar a la neutralitat de carboni el 2070. És un horitzó llunyà i arriba acompanyat de comprensibles peticions al primer món que pagui la factura de la seva transició a les energies verdes, però remarca un canvi de paradigma. Es mantenen els dubtes, no obstant, de si el Govern compta amb les armes per complir-lo.

Delhi entra en una quarantena indefinida, però per contaminació

Les autoritats dictaminen el tancament permanent d’escoles i universitats i ordena el teletreball al sector públic

El més llegit