No s’havia fet de dia encara quan una olor punxant d’oli cremat va envair el pont de comandament de l’‘Astral’. Eren poc més de les sis del matí de dilluns i tota la tripulació dormia als seus camarots tret dels tres membres al capdavant del torn de guàrdia. Fins aleshores la nit havia donat per sentir les misèries a què s’enfronten les oenagés dedicades al salvament marítim al Mediterrani central per l’escassa cooperació de les autoritats de les dues vores, que no només han criminalitzat aquestes organitzacions, sinó que sovint ignoren els avisos de rescat o posen tota mena de traves perquè puguin desembarcar als seus ports les persones rescatades. «¿Què està passant? ¿Noteu l’olor?», va dir algú abans que els tres tripulants de guàrdia s’activessin d’un salt.