Jonathan tenia tot just un any quan els seus pares van trobar una cosa rara a l’orinal. El van portar a l’hospital i allà, després de diverses proves, els van donar la notícia. El nadó tenia un tumor de 12 centímetres. Jonathan té un càncer de pròstata, una malaltia guarible a qualsevol país. Però Jonathan és libanès. «En un mes, treballant en tres llocs de treball diferents, només soc capaç de pagar una sessió de químio», lamenta el seu pare, Joe Karam. En aquest petit país mediterrani, l’escassetat de medicaments, la falta de tractaments i la pobresa causen més morts que el mateix càncer.
Vides en risc
No hi ha futur per als pacients de càncer al Líban
La desfeta econòmica aboca les famílies dels malalts a la pobresa i la incertesa per l’escassetat de medicaments i tractaments al país
El més llegit
- Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Com l'escalada ajuda Carlos Soria a sortir de l'accident a 7.700m de fa just un any: “Vaig al rocòdrom a les 7.00 h”
- Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"
- Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques
- Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan