L’educació, eix central de la batalla política dels EUA

«El camí per salvar la nació és molt simple: passarà pels consells escolars». La frase la pronunciava al maig en el seu podcast Steve Bannon, exassessor de Donald Trump i guru de l’extrema dreta. Mig any després, i especialment després de l’elecció fa dues setmanes del republicà Glenn Youngkin com a governador de Virginia, la idea s’ha convertit en el mantra del Partit Republicà, que ha trobat en l’educació l’eix central sobre el qual entaular la batalla pel poder polític als Estats Units. L’endemà a la victòria de Youngkin van córrer els memoràndums i promeses de líders republicans entre les seves files plantejant la necessitat de tornar la formació «el partit dels pares», crear una llei federal de «drets parentals» i fer de l’educació base central del pla per guanyar les legislatives del 2022 i reprendre el control del Congrés a Washington. Pandèmia i guerres culturals En realitat, quan parlen d’educació els republicans toquen un magma en què s’uneixen i exploten diversos elements. D’una banda s’ha fet evident la frustració que molts pares van acumular mentre les escoles públiques van estar tancades durant la pandèmia, a què ha seguit l’oposició d’alguns a l’obligació de les mascaretes. D’altra banda –i és una cosa que es pot anticipar que agafarà un paper encara més central per al que els demòcrates encara no tenen una estratègia definida–, s’ha entrat en una nova fase incendiària de guerres culturals. En l’últim any i mig, i especialment després que l’assassinat en mans de la policia de George Floyd desfermés replantejaments sobre què i com s’ensenya el racisme i la història racial als EUA, s’ha anat polititzant ferotgement el debat sobre aquest ensenyament. Els republicans han aconseguit agrupar tot el que consideren erroni en la Teoria Crítica de la Raça, un complex marc acadèmic que dona eines per examinar el racisme sistèmic, tot i que formalment no s’ensenyi a primària o secundària. Els republicans també han aconseguit galvanitzar l’oposició de moltes mares i pares a qüestions com reconèixer els drets dels transgènere a les escoles, la inclusió en els currículums d’iniciatives de «diversitat, igualtat i inclusió» o d’«aprenentatge social-emocional». I tot ho engloben en l’oposició a idees com la cultura ‘woke’, de cancel·lació o de correcció política en què identifiquen un «adoctrinament» dels menors pel qual assenyalen una esquerra «radical» i «marxista». El nou Tea Party Tot i que hi ha pares i mares que són votants independents que s’alineen amb les protestes, el pes l’estan portant conservadors. I és allà on el Partit Republicà i laboratoris d’idees i els comitès d’acció política i donants conservadors saben que tenen un gran camp de cultiu. Perquè les eleccions i la implicació en juntes escolars es veu com un gran camp d’entrenament per a l’activisme, en què sovint es bolquen més les dones i que es mobilitza més enllà dels assumptes locals. L’últim any han sorgit més de 100 grups amb capítols per tot el país com ‘Mares per la llibertat’, ‘No giro a l’esquerra en educació’ o ‘Deixeu-los respirar’ (contra les mascaretes). Són organitzacions d’activistes per l’educació que des de Bannon fins a analistes polítics ja han comparat amb les que van néixer en l’anomenada Majoria Moral dels anys 80 o, més recentment, amb el Tea Party. És un moviment que està tenint l’altaveu de l’ecosistema mediàtic conservador i el recolzament d’organitzacions conservadores com la Fundació Heritage, el Manhattan Institute o el Centre per Renovar Amèrica (fundat per l’exdirector de pressupost de Trump), que han creat webinars i guies i publicacions amb manuals d’eines per a «pares preocupats» o «per combatre la teoria crítica de la raça en la teva comunitat». Lleis i estratègia En 16 estats controlats per republicans ja s’ha aprovat o s’està estudiant legislació que va des de vetar l’ensenyament de Teoria Crítica de la Raça a prohibir «adoctrinar» sobre raça o ensenyar «estereotips implícits de raça o de gènere», protegir els «drets fonamentals dels pares», imposar que «la política d’educació i el currículum han de reflectir adequadament els valors de les famílies» o que amenaça de deixar sense finançament escoles si inclouen en les seves lliçons determinats conceptes sobre raça o racisme. Els demòcrates, així com experts progressistes en educació, alerten que el està passant en el fons és un atac a l’educació pública per desviar fons a escoles privades o religioses. Molts també veuen una mica més que xiulets de gos dirigits a agitar tensions racials. I tot i que des de la Casa Blanca una de les portaveus de Biden va denunciar que els republicans estan «tractant d’utilitzar cínicament els nostres nens com una pilota de futbol polític», hi ha estrategs i activistes demòcrates que adverteixen que el partit ha de preparar una estratègia de resposta diferent a la que ha tingut fins ara, en què s’ha evitat entrar a disputar en detall les acusacions de pares, i de republicans. «Va ser un gran error, i també ho serà el 2022», avisava a ‘The New York Times’ Katie Paris, que dirigeix un grup que busca mobilitzar dones votants.

L’educació, eix central de la batalla política dels EUA

Animats per la victòria a Virginia, els republicans planegen convertir els «drets parentals» en la seva base per a les legislatives del 2022

Les restriccions per la pandèmia i un debat polititzat sobre l’ensenyament del racisme i altres guerres culturals disparen l’activisme conservador

El més llegit