«Atroces ciudadelas sucias y derramadas/ de viviendas como hongos; latones, bolsas, zanjas/ hundidas por las lluvias, mordidas por los vientos». El 1957, Raúl González Tuñón va escriure el seu poema ‘Villa amargura’ per retratar les zones pauperitzades d’un país on la pobresa era inferior al 8% i provocava indignació. Aquesta xifra s’ha multiplicat per més de cinc al caliu de successives crisis, i ja no escandalitza tant. La fam afecta tant les anomenades «vila misèria», com es coneix l’univers de barraques que s’han disseminat per tot el territori argentí, que no hi ha temps per pensar en les eleccions. La ciutat de Buenos Aires té 36 assentaments marginals. Els seus sostres de xapa rovellada, la marca d’un abandonament congènit, refuten les aspiracions europeïtzants de la capital.
Eleccions a l’Argentina
Fam al país de la carn i el blat
La pobresa s’estén per les barraques de l’Argentina, un univers de marginalitat sense temps per pensar en els comicis de diumenge
Fins a 1,5 milions de persones tenen gana, una xacra que castiga el 60% dels nens i nenes del país, que s’han posat a treballar
Temes:
El més llegit
- Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
- Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"
- Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum
- Portu condemna un Barça que va regalar el triomf en 9 minuts
- Edwin Moses: "No vaig necessitar entrenadors, jo era més intel·ligent que ells"