Polònia i Lituània veten a oenagés i periodistes l’accés als refugiats

«No té dret a ser aquí; no farem cap comentari sobre la situació; per això, dirigeixi’s al servei de fronteres a Bialystok, o millor, vagi a Varsòvia». Amb cara de pocs amics, dos funcionaris del lloc fronterer de Kuznica retenen durant 20 minuts un periodista acompanyat d’un contacte bielorús que feia fotografies. Després de revisar les identitats i confiscar breument els seus passaports, els guardes recorden que des del setembre està vigent l’estat d’emergència en una franja de tres quilòmetres al costat de la frontera, i exigeixen als seus interlocutors que tornin al cotxe i marxin del lloc sota l’amenaça d’arrest. L’escena es repeteix tres-cents quilòmetres al nord-est, al sud de Lituània, concretament a la localitat de Pabrade, a l’est de Vílnius, la capital. Després d’un grapat de milles en què la carretera discorre en paral·lel al límit fronterer amb Bielorússia, al mig d’un desangelat descampat vorejant un frondós bosc, hi ha el campament on les autoritats de la república bàltica han internat els migrants que han aconseguit travessar la frontera. «Ni una entrevista als interns; si volen, demanin permís a Vílnius», assegura un funcionari militar mentre assenyala un número de telèfon enganxat al vidre de la porta, número en què ningú respon. El fred com excusa En aquest lloc, en els últims dies, oficialment a causa del fred creixent, els interns han sigut desallotjats de les tendes de campanya que ocupaven al costat del reixat, que és al costat de la vorera per als vianants, una circumstància que va permetre durant els mesos d’estiu i la tardor que els informadors locals s’acostessin i parlessin amb els refugiats a través de la tanca esquivant la burocràcia governamental. El tracte que rebien els interns al campament havia generat moltes protestes, fins i tot arribant a haver-hi a l’estiu un motí protagonitzat per migrants que es queixaven de les condicions de vida i la impossibilitat de sortir del recinte, segons activistes bielorussos a Lituània. Que tant Polònia com Lituània afronten la crisi com un problema de seguretat exempt d’implicacions humanitàries ho prova l’inquietant missatge que reben tots els telèfons mòbils estrangers quan s’acosten a la zona fronterera, remès pel Govern polonès en anglès, àrab i rus: «La frontera està tancada; les autoritats bielorusses us han explicat mentides. ¡Torneu a Minsk! No prengueu cap píndola que us ofereixin els soldats bielorussos». Hi ha el rumor que els guardes bielorussos donen als emigrants metadona, un fàrmac utilitzat en la desintoxicació dels drogodependents, per suportar millor la duresa de la travessia. Els treballadors humanitaris tampoc disposen d’un millor accés que els reporters. Robert Onus, director d’emergències de Metges Sense Fronteres per a Polònia, Lituània i Bielorússia, expressa a EL PERIÓDICO la seva frustració davant la impossibilitat que el personal de la seva organització s’acosti «a tres quilòmetres» de la demarcació. «Sabem que molts [migrants] es queden durant dies en aquesta franja, però no podem accedir-hi», es lamenta. Malgrat que MSF ha mantingut converses amb autoritats locals i el servei de fronteres polonès, la resposta negativa és sempre la mateixa, diu Onus, abans de dibuixar un ombrívol panorama per a les pròximes setmanes: «Anem a pitjor perquè la meteorologia empitjora i no s’entreveu una solució a curt termini». Segons fonts de les organitzacions humanitàries, els activistes que treballen sobre el terreny «prefereixen mantenir un perfil baix i no parlar amb els mitjans» per no provocar les ires de les autoritats locals. Temor en l’oposició A mesura que la crisi s’aguditza, creix la inquietud entre els sectors oposats al Govern de Varsòvia, encapçalat pel partit ultraconservador Llei i Justícia –juntament amb Hongria, el soci més incòmode que en aquests moments té la UE– que les autoritats utilitzin la crisi per fer noves retallades de les llibertats civils, tenint en compte que l’1 de desembre venç el termini de l’estat d’emergència i que, d’acord amb la legislació polonesa, no es pot allargar. «Pot passar», afirma sense dubtar a EL PERIÓDICO Margorzata Kulwaczewska Figat, periodista del portal d’internet d’esquerres Strajk.eu. «Són molt creatius quan es tracta d’inventar noves lleis», continua amb sarcasme. La pròxima construcció del mur fronterer es podria convertir en la justificació anhelada per l’oficialitat perquè es mantingui la zona d’exclusió al voltant de la frontera, apunta la periodista: podrien declarar la qüestió de «seguretat nacional», convertint en permanent aquesta zona d’exclusió. Kulwaczewska Figat creu que la societat polonesa està molt polaritzada al voltant de la qüestió migratòria: «Uns consideren que són éssers humans a qui s’ha d’ajudar, mentre que els altres recolzen sense fissures l’estat d’emergència i el Govern».

Polònia i Lituània veten a oenagés i periodistes l’accés als refugiats

Els governs dels dos països són acusats d’afrontar la crisi migratòria com un problema de seguretat exempt d’implicacions humanitàries

El més llegit