Els objectius climàtics separen els Verds i els liberals alemanys

El diari berlinès ‘Tageszeitung’ (popularment conegut com a ‘Taz’) va publicar a principis d’aquesta setmana una portada que resumeix el moment que travessen les negociacions per a una Coalició Semàfor a Alemanya: en un selfie postejat a Instagram pocs dies després de les eleccions alemanyes del setembre passat per les direccions d’Els Verds i els liberals del FDP, els rostres d’Annalena Baerbock i Robert Habeck –copresidents de la formació ecologista– apareixen coberts amb emoticones de desesperació utilitzats habitualment als canals de WhatsApp i altres xarxes socials. «Nova ‘selfie’ d’Els Verds», va titular a l’editorial el ‘Taz’, el més pròxim al partit ecoliberal. La mem a la portada és un avís a navegants. Malgrat el secretisme que envolta les converses per formar govern entre els socialdemòcrates del SPD, Els Verds i el FDP, i que les poques declaracions filtrades per alguns dels seus participants insisteixen a transmetre optimisme, a hores d’ara és clar que els objectius climàtics s’estan erigint com un dels principals obstacles de la Coalició Semàfor. La celebració de la COP26 a Glasgow ha tornat a situar la crisi climàtica a dalt de tot de l’agenda política: la cimera posa novament sobre la taula la bretxa existent entre els objectius de l’Acord de París i la disposició de la majoria dels governs per complir-los. Els Verds alemanys temen passar a formar part d’un executiu amb uns objectius climàtics que quedin massa lluny de les promeses del seu programa electoral. «Noves eleccions» «Si en els pròxims dies no aconseguim trobar-nos en el tema de la protecció climàtica, llavors amenacen noves eleccions», va dir fa pocs dies Winfried Hermann, el ministre de Transport de Baden-Württemberg, l’únic estat federat d’Alemanya amb un govern regional liderat per Els Verds. Hermann no dubta a assenyalar com a grans responsables del possible fracàs els liberals del FDP i les seves resistències a una política climàtica més ambiciosa. Les declaracions de Winfried van generar missatges apaivagadors des de les files de les tres formacions. «És una opinió individual», va respondre Marco Buschman, primer secretari executiu de la fracció parlamentària del FDP al Bundestag. «Estic segur que superarem les dificultats i que arribarem a un bon acord també per a Els Verds i els seus votants», va reaccionar Norbert Walter-Borjans, copresident del SPD. «És clar que les negociacions són exigents, però una cosa és segura: no és moment per especular sobre noves eleccions», va dir Michael Kellner, director de campanya i secretari general verd. Malgrat aquestes paraules pacificadores, Els Verds són fins ara els menys satisfets amb la marxa d’unes negociacions en què participen 300 polítics. En una carta interna al seu partit sobre la qual informen mitjans alemanys, Annalena Baerbock i Robert Habeckhan demanen augmentar la pressió pública sobre les negociacions perquè les posicions verdes avancin sobretot en la qüestió climàtica. Vuit oenagés ecologistes havien protestat prèviament sobre l’acord preliminar presentat a mitjans de l’octubre passat per SPD, Els Verds i FDP, i sobre el qual s’estan celebrant les actuals converses. Aquest document estableix la voluntat expressa de contribuir a no superar els 1,5 graus en l’augment de la temperatura global fins a final de segle, tal com estableix l’Acord de París del 2015. El preacord s’autoimposa com a objectiu, no obstant, l’abandonament del carbó el 2030, en el millor dels casos, i el 2038, en el pitjor. Creixen per això els dubtes dins d’Els Verds alemanys sobre la idoneïtat d’entrar en una Coalició Semàfor amb aquests elements en vista de les urgències que exigeix la crisi climàtica. ¿Govern al desembre? El finançament del canvi de matriu energètica de fonts fòssils a fonts purament renovables és un altre dels cavalls de batalla clau, especialment entre Els Verds i el FDP. Tots dos lluiten per aconseguir el control de Ministeri federal de Finances. Els liberals han repetit de totes les maneres possibles que l’augment dels impostos i l’eliminació del límit al deute ancorat constitucionalment a Alemanya són les seves dues línies vermelles per governar amb socialdemòcrates i ecologistes. El dubte que queda a l’aire és com pretén finançar aquest hipotètic govern els grans plans en inversions públiques que Els Verds tenen per modernitzar el model energètic del país –ampliació de la infraestructura d’energia renovable, de la xarxa de distribució de l’energia verda i dels punts de càrrega per a cotxes elèctrics, per posar només tres exemples–. A alguns analistes alemanys se’ls esgota ja la imaginació sobre com funcionarà la compatibilitat dels plans verds i liberals. Els socialdemòcrates, mentrestant, mantenen ferm l’objectiu d’investir canceller el seu candidat, Olaf Scholz, la primera setmana de desembre. Els tres partits s’han autoimposat l’última setmana de novembre com a termini per presentar un pacte de govern. «El que compta és el resultat, no la data», adverteixen des de la direcció verda.

Els objectius climàtics separen els Verds i els liberals alemanys

Els ecologistes temen que un acord amb els socialdemòcrates i els liberals quedi curt per arribar a les metes dels acords de Glasgow

El més llegit