Des del seu famós «Make our planet great again» el 2017, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha caracteritzat pels seus discursos alliçonadors sobre la urgència climàtica. En l’obertura de la COP 26 de Glasgow va fer una altra demostració d’aquest costum macronista.  «França i la Unió Europea compleixen actualment amb les seves obligacions» per limitar l’augment d’1,5 graus de l’escalfament global, va assegurar. Aquesta suposada ambició verda del jove dirigent no només contrasta amb el seu balanç ple de clarobscurs en aquesta matèria –la justícia ha condemnat recentment l’Estat francès en diverses ocasions per inacció climàtica–, sinó també per la seva controvertida aposta per l’energia nuclearal nostre país [...] per garantir la independència energètica de França [...], el subministrament d’electricitat del nostre país i assolir els nostres objectius, en concret, la neutralitat carboni el 2050», va dir el dirigent centrista en el seu discurs televisiu de dimarts. Així va oficialitzar la seva voluntat de construir sis noves centrals nuclears, com ja havia apuntat a mitjans d’octubre el diari conservador Le Figaro. Una mesura destinada a renovar el parc nuclear al país veí, on 49 dels 56 reactors estan en funcionament des de fa més de tres dècades. La seva caducitat s’estima en 40 anys però es pot allargar. Aquest anunci suposa un canvi en la política dels últims governs francesos de reducció del pes del sector nuclear, que produeix a prop del 70% de l’electricitat a França. Tot i que a pas de tortuga, Macron va seguir aquesta tendència en els primers anys del seu mandat. El 2019 va anunciar el tancament de la central de Fessenheim, a Alsàcia. No obstant, «s’ha produït un canvi en la seva visió sobre l’energia nuclear en aquests últims temps», explica a El Periódico Kako Naït Ali, enginyera sobre materials i consultora en temes energètics.