Arriben ferits, exhaustos i humiliats, fins aquest alberg regentat per una organització caritativa polonesa al costat de l’estació de ferrocarril de Bialystok, l’última població important de Polònia abans de la frontera amb Bielorússia. Durant dies o fins i tot setmanes, han acumulat fang fins als genolls, i presenten aparatoses ferides als peus com a conseqüència de la caminada. Vagant pels boscos que separen els dos estats sota una perenne pluja gelada, amb temperatures que durant la nit ronden els zero graus, i rebutjats en diverses ocasions per les patrulles frontereres dels dos països, en una mena de tràgic joc de ping-pong, només els queda ara esperar i pregar al cel perquè que les seves sol·licituds siguin ateses i se’ls concedeixi l’anhelat estatus de refugiat polític en algun país de la Unió Europea.