La crisi econòmica s’aguditza a la Turquia d’Erdogan

Fa dècades que Hassan fa la mateixa feina, vendre panotxes i castanyes cuites al carrer, en una de les vies més transitades del centre d’Istanbul. Sobreviu com pot i recorda amb certa enyorança quan tot era més fàcil i guanyava més diners. «Abans el carbó em costava tres lires i ara me’n costa set. Abans venia un paquet de castanyes per 25 lires i ara he de vendre’l per 50», diu resignat, mentre remou el foc del seu carro. El venedor ambulant continua parlant del passat. «Abans la majoria dels meus clients eren turcs. Ara són turistes estrangers. Abans guanyava molts més diners i ara molts menys. Abans la gent comprava més i ara menys». Com Hassan, són molts els turcs que veuen com, en els últims anys, el seu poder adquisitiu s’ha reduït dràsticament. Turquia viu immersa en una crisi econòmica de devaluació de la moneda i inflació desbocada de la qual, de moment, sembla no veure’s el final. Aquest any la lira turca ha perdut una mica més del 20% del seu valor respecte a l’euro i al dòlar, però la història ve de lluny. Fa deu anys, per exemple, el novembre del 2011, un euro equivalia a 2,47 lires. Ara un euro equival a 11,25 lires. La xifra és tan volàtil que pot ser que ara mateix s’hagi modificat. I després hi ha la inflació. Aquest dimecres, l’institut nacional d’estadística la va xifrar en el 19,89% anual. «En moltes ocasions anteriors, els càlculs de l’institut han sigut molt erronis, llunyans dels meus càlculs, però aquesta vegada sí que semblen precisos. La inflació a Turquia és de prop del 20%», explica Steve Hanke, economista, professor de la Universitat Johns Hopkins i expert en economies emergents. Altres estudis independents, no obstant, situen aquesta xifra entorn del 45%. En tot cas, qualsevol de les dues xifres implica problemes. «El veritablement nociu és la caiguda de la lira. A més, [el sistema presidencial implantat el 2018] també està sent negatiu. El president turc, Recep Tayyip Erdogan ha començat a ficar-se en temes molt petits de l’economia. Mana en tot i ha començat a agradar-li les aventures exteriors, que espanten els inversors. Tot això acaba resultant perillós», assegura l’economista. Rics i pobres Rics i pobres«¿És bastant evident, no? Estem cada vegada pitjor. Normalment no es veien gaires captaires per aquests carrers. Ara n’hi ha per tot arreu. Molta gent a més viu del que troba a les escombraries», explica Ayhan, que treballa de recepcionista en un hotel al districte de Beyoglu. Els sondejos donen una imatge semblant. Una enquesta publicada aquest mes per l’empresa demoscòpica Metropol assegura que el 82,3% dels turcs tindrà o moltes o algunes dificultats per poder escalfar la vivenda aquest hivern. Només el 15% diu que no tindrà problemes per fer-ho. La mateixa enquesta diu que el 80,6% dels enquestats considera que l’economia està mal gestionada. El president turc, per exemple, defensa per activa i per passiva que uns tipus d’interès baixos –que és el mateix que diners barats– ajuden al creixement de l’economia i acaben per abaixar la inflació. «És completament al revés. Si s’incrementa l’oferta de diners el primer que passa és que els preus pugen. Hi ha inflació. Així és a tot el món», considera Hanke. Però llavors, ¿per què el president turc opina el contrari? «Tinc algunes teories. La primera és que Erdogan està influït per la teoria de finances islàmiques, que estan en contra dels tipus d’interès. Una altra raó és que als grans constructors els beneficien els tipus d’interès baixos, perquè s’endeuten molt», diu l’economista, i que després apareix un tipus d’economia de grans infraestructures, autopistes, ponts, aeroports, gratacels... «Això crea un creixement gran, però és artificial. La Xina per exemple comença a pagar ara el preu de tot això. I aquest és un dels problemes que té Turquia». Als barris humils d’Istanbul, no obstant, les grans construccions es veuen des de la distància. «Els rics són més rics i els pobres són més pobres. Els altres seguim famolencs», diu Ayhan. Fins fa tres anys, no obstant, no va ser així. Quan Erdogan va arribar al poder el 2003, les persones sota el límit de la pobresa eren el 37% de la població. El Govern del president turc va començar llavors un miracle econòmic que va abaixar aquest número, el 2016, al 8%. Però des del 2018, la xifra torna a pujar i s’acosta al 12%. Avui, a Turquia, hi ha més pobres que ahir.

La crisi econòmica s’aguditza a la Turquia d’Erdogan

Amb la moneda caient en picat i una inflació descontrolada, els turcs es preparen per a un hivern que es preveu difícil

El 82% dels ciutadans assegura que tindrà dificultats per escalfar les seves llars, i un 80% en responsabilitza les polítiques del Govern, segons una enquesta

El més llegit