La seva vida, assegura, li agradava. «Era una bona vida», diu Feridoon Aryan, nascut a l’Afganistan fa 36 anys i periodista. Dibuixa una existència plena i plàcida, sense perdre de vista la convulsió estructural en la qual hi ha sumit el seu país. Però ja conjuga tots els verbs en passat: «Era portaveu de l’Unicef, tenia un pis molt acollidor, un cotxe, un bon sou, la meva família, els meus amics, els meus fills escolaritzats, estalvis». Només dos mesos després, explica la seva història als voltants d’un centre que la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat té a Barcelona, on viu en una habitació amb la seva dona i els seus dos fills, de vuit i dos anys. No sense pudor, ha hagut de demanar roba d’abric i articles de primera necessitat perquè han arribat, pràcticament, amb el posat i el fred s’anuncia. El seu compte bancari està bloquejat, no poden accedir als seus diners i els 150 euros mensuals d’ajuda per a quatre persones donen per al que donen.