Cinc claus de les eleccions locals als EUA que han donat un cop a Biden i els demòcrates

Els Estats Units van viure aquest dimarts una sèrie d’eleccions locals i estatals, els comicis més grans fins a les eleccions legislatives del 2022, que en casos com el de la carrera per governar Virgínia es llegien com el primer referèndum sobre la presidència de Joe Biden. El resultat allà, però també la disputadíssima carrera per Nova Jersey o decisions com el rebuig en la progressista Minneapolis a posar fi al departament de policia, han acabat llançant missatges preocupants per al Partit Demòcrata. La recerca del camí que la formació seguirà de cara als comicis del 2022, on està en joc el seu exigu control del Congrés, i el duel entre els seus corrents interns, s’intensifica des d’aquest dimecres. Aquestes són cinc claus d’aquests comicis. Clatellada als demòcrates a Virgínia La clatellada més gran per a Biden i els demòcrates ha arribat a Virgínia, un estat que el president va guanyar per 10 punts el novembre passat, però on aquest dimarts l’exgovernador Terry McAuliffe, equiparable a la reialesa al Partit Demòcrata, va ser derrotat pel republicà Glenn Youngkin, el primer conservador que arriba al càrrec de governador a l’estat en 12 anys. Era la carrera que se seguia amb més interès i atenció a tot el país perquè és impossible no llegir-hi claus nacionals. En Youngkin els republicans van trobar una fórmula potencial per a futures carreres en l’univers conservador dominat encara per Donald Trump que amb tota certesa intentaran emular tant el 2022 com el 2024, explotant debilitats de Biden i mantenint a distància l’ombra de Trump en estats que s’inclinen pels demòcrates. Sense criticar l’expresident per no alienar les seves bases però alhora aconseguint l’equilibri per convèncer els moderats, Youngkin, un empresari de les finances que ha gastat milions de la seva pròpia butxaca a la campanya, es va mantenir allunyat de Trump, defugint actes públics junts (tot i que han parlat amb freqüència per telèfon). Trump, per la seva banda, li va donar el seu recolzament i va buscar mobilitzar els votants, en aquest cas aparcant l’obsessiva denúncia d’un inexistent frau electoral en la seva derrota que és central en els seus missatges i posant el focus en les guerres culturals que Youngkin va fer centrals a la campanya. Aquestes guerres culturals són un avançament també del que es pot esperar que explotin els republicans en les pròximes conteses electorals. En el cas de Virgínia, on l’economia era la principal preocupació dels votants, Youngkin es va centrar molt en la denúncia de la teoria crítica de la raça a les escoles (tot i que en realitat aquest marc acadèmic no forma part dels plans educatius a l’estat) i en el paper que els pares han de tenir en el currículum escolar. Aquestes són qüestions que estan sent centrals en el moviment conservador a tots els EUA, igual que el rebuig de les ordres de mascaretes i vacunes, amb els quals es va alinear Youngkin. Els demòcrates, mentrestant, van fracassar en el seu esforç de tornar a posar Trump al centre de la campanya. I els senyals preocupants que els arriben des de l’estat són molts. Molts dels recolzaments que va aconseguir Biden allà ara han col·lapsat, incloent-hi el de les dones. Si les votants de Virgínia van donar al president un avantatge de 23 punts sobre Trump, aquesta vegada han recolzat McAuliffe només un 1% més que Youngkin. I els resultats republicans no només s’han reforçat en comtats petits i rurals sinó que han escurçat distàncies amb els demòcrates als suburbis més diversos i densament poblats que van ser clau per a victòries progressistes el 2020. L’estratègia de McAuliffe, que va alertar sobre la regressió que podria viure l’estat en terrenys com l’avortament, els drets de vot o l’accés a la sanitat si guanyava Youngkin no han calat en els votants, i tampoc li han servit els esforços per desencadenar entusiasme entre els votants negres que va aconseguir acusant el republicà d’avivar el racisme i amb el recolzament en actes de campanya de l’expresident Barack Obama, la vicepresidenta Kamala Harris o Stacey Abrams. Sorpresa negativa a Nova Jersey Sorpresa negativa a Nova JerseyTot i que el recompte continuava a l’hora d’escriure aquestes línies la disputadíssima carrera a governador de Nova Jersey entre Phil Murphy, que busca ser el primer demòcrata reelegit a l’estat des del 1977, i el republicà Jack Ciattarelli, representava també un cop per als demòcrates, que esperaven una còmoda victòria, i una sorpresa negativa. En aquesta carrera s’han reproduït moltes línies similars a les de Virgínia, amb un esforç de Murphy per vincular Ciattarelli amb Trump, que com a Virgínia ha sigut una estratègia fallida, i amb avanços del republicà en zones com els suburbis, que els demòcrates havien aconseguit el 2020 arrabassar els conservadors. Policia a Minneapolis Fa un any i mig l’assassinat en mans de la policia de George Floyd va convertir Minneapolis en l’epicentre d’un moviment nacional de protesta contra la brutalitat tenyida de racisme en les forces de l’ordre i contra la injustícia racial. També va ser a Minneapolis on es va sembrar la llavor de les crides a una reforma profunda del sistema policial als EUA, amb idees com treure-li finançament o abolir els cossos. La ciutat va proposar substituir el Departament de Policia per un de nou de Seguretat Pública que plantejava abordar la seguretat des d’«un enfocament ampli de salut pública», però aquest dimarts els votants han rebutjat a les urnes aquesta proposta, amb 13 punts d’avantatge sobre els quals la recolzaven. En una campanya en què Comitès d’Acció Política han invertit milions de dòlars i que s’ha produït en un moment d’augment del crim a Minneapolis, part del rebuig s’ha degut a la vaguetat amb què estava redactada l’esmena, que plantejava acabar amb un departament amb un nombre mínim d’agents per a la ciutat basat en població i proposava la substitució pel nou departament amb més especialistes en salut mental i serveis socials, i més control del consell municipal. S’hi oposaven també líders demòcrates moderats com l’alcalde, Jacob Frey, que ahir a la nit lluitava per renovar el seu mandat, i que preferia l’alternativa de millorar l’actual departament de policia a posar-hi fi. ¿Una alcaldessa socialista a Buffalo? L’ala progressista del Partit Demòcrata pot ser que rebi un altre cop a Buffalo, la segona ciutat més gran de Nova York. Allà va guanyar les primàries del partit a l’estiu India Walton, una infermera i activista negra de 39 anys sense experiència en càrrecs públics registrada als Socialistes Demòcrates d’Amèrica, que tenia oberta la via a l’alcaldia en una ciutat eminentment demòcrata i que s’hauria convertit en la primera líder socialista d’una gran urbs des del 1960. Caldrà continuar esperant, almenys fins que es comptin tots els vots, perquè l’alcalde a qui Walton va superar en aquestes primàries, el demòcrata Byron Brown, es va declarar guanyador. Brown, un altre afroamericà que suma quatre mandats ja a Buffalo, va decidir desafiar el resultat de les primàries i es va presentar com a candidat «write in», en què el nom no apareix a les paperetes però els votants poden escriure’l. Aquest dimarts a la nit, amb els «write in» per davant en el recompte, però pendents d’un laboriós recompte ara papereta a papereta, es va declarar guanyador. Walton, malgrat això, no ha concedit la derrota i ha recordat que hi ha altres candidats en la carrera. La lluita que han entaulat els dos representa la baralla interna en el Partit Demòcrata. Walton va ser recolzada per líders progressistes com Alexandria Ocasio Cortez i per d’altres més associats a l’‘establishment’ com els senadors Charles Schumer i Kirsten Gillibrand. Altres carreres Les eleccions d’aquest dimarts van deixar també altres resultats destacables, alguns dels quals sí que donen alegries a l’ala progressista del partit i mostren un rostre més representatiu de la diversitat del país, especialment per a la minoria dels asiatico nord-americans. Els votants de Boston, per exemple, van elegir a les urnes per a l’alcaldia per primera vegada algú que no és home ni blanc. Dirigirà l’urbs la progressista d’origen taiwanès Michelle Wu, de 36 anys, que havia aconseguit recolzaments com el de la senadora Elizabeth Warren. A Cincinnati, mentrestant, el demòcrata Aftab Pureval, de mare tibetana i pare indi, serà el primer alcalde asiaticoamericà de la ciutat. Nova York no només tindrà el segon alcalde negre després de la victòria d’Eric Adams, sinó que per primera vegada també un afroamericà estarà al capdavant de l’oficina del fiscal del districte de Manhattan, un càrrec en què Alvin Bragg heretarà, entre molts altres casos, el de la investigació a Donald Trump i els seus negocis. A Ohio, mentrestant, un republicà avalat per Trump i una demòcrata han guanyat les eleccions especials que els portaran a la Cambra baixa dels Estats Units.

El més llegit