Biden amb el Papa: més que una trobada de caps d’estat

Per a Joe Biden, el segon president catòlic en la història dels Estats Units després de John F. Kennedy, la trobada que mantindrà aquest divendres amb el Papa Francesc al Vaticà és una qüestió oficial, però també personal, com reconeixia recentment el seu assessor de seguretat nacional Jake Sullivan. Per al mandatari demòcrata la seva fe i la pràctica de la seva religió és un assumpte profundament privat, però, alhora, central en la seva vida pública, per voluntat pròpia i també aliena. I aquesta trobada, la quarta que Biden manté amb el pontífex però la primera a la qual arriba com a president, es produeix en un moment en què tant ell com Francesc afronten l’oposició i els atacs de l’ala conservadora de l’Església Catòlica als EUA i els seus líders, un altre dels terrenys on ha filtrat la radical polarització que viu el país. A diferència de Kennedy, que es va esforçar per mantenir la seva religió en segon pla, Biden no ha fugit de col·locar-la en un espai prominent. El mandatari que va estudiar en una escola de monges i va arribar a plantejar-se el sacerdoci ha explicat i escrit, per exemple, que va estar resant el rosari a la Situation Room quan era vicepresident mentre es llançava l’operació en la qual es va matar Ossama bin Laden. Rares vegades es perd una missa dominical, a la mateixa església de Holy Trinity a Georgetown on anava JFK quan era a Washington. I en un país amb 51 milions de catòlics, una cinquena part de la població, Biden parla sovint de la seva fe i esquitxa els seus discursos amb cites religioses, incloent la de Sant Agustí en la presa de possessió o diverses mencions del mateix Francesc, amb qui apareix en una foto que té col·locada al Despatx Oval. Clima, pandèmia i desigualtat Biden, per exemple, ha lloat i s’ha fet ressò de ‘Laudato si’, l’encíclica del 2015 en la qual el pontífex va abordar el canvi climàtic com «el problema i el tema de més conseqüències que afronta la humanitat». I tot i que Francesc finalment no acudirà a Glasgow per a la COP26, la reunió bilateral amb Biden servirà perquè tots dos abordin aquesta emergència. No és l’únic terreny en què comparteixen prioritats Biden, de 78 anys, i el Papa, de 84. Coincideixen també a assenyalar l’alerta davant l’auge de populismes, que Francesc ha denunciat que sovint són «falsos» i apel·len «els instints més baixos i egoistes», o davant les desigualtats econòmiques, tot i que el líder religiós es mou en un espectre més progressista que el president nord-americà i és més crític amb els excessos del capitalisme. I Biden pot esperar escoltar del Pontífex també crides a intensificar la lluita contra la pandèmia amb ajuda per a la vacunació als països pobres, o les seves denúncies de les vendes d’armes i les guerres, o la urgència per protegir als més necessitats, incloent-hi els immigrants. El tema va enfrontar el Pontífex amb l’anterior mandatari nord-americà, Donald Trump, i tot i que amb Biden va arribar la promesa d’una política més humana, en la seva presidència s’han viscut realitats com el maltractament als haitians a la frontera amb Mèxic. Avortament Hi ha una qüestió en què tots dos mantenen una profunda diferència: l’avortament. Mentre el Papa equipara la interrupció d’un embaràs amb «matar», Biden, malgrat la seva oposició personal, políticament defensa el dret de les dones a decidir, i ho fa amb especial vehemència ara que als EUA s’ha intensificat l’assalt dels republicans a aquest dret. Aquesta postura ha fet que Biden es guanyi la fúria del lideratge conservador de l’Església catòlica als EUA, tant a la Conferència Episcopal com en part del clergat. És la mateix ala conservadora cada vegada més alineada en simpaties amb el Partit Republicà i que s’estén també per un ecosistema mediàtic catòlic conservador hostil cap al papat progressista de Francesc, una hostilitat que frustra el pontífex, que ha arribat a parlar dels atacs de la cadena Eternal World Television Network, una de les més importants, com «la feina del diable». El mes que ve, a l’assemblea general de la Conferència Episcopal a Baltimore, es presentarà un document sobre l’eucaristia . Al juny la seva redacció va aconseguir autoritzar la majoria conservadora amb un vot 168-55. Tot i que llavors no van esmentar directament el president, el que es pretén és negar-li a Biden el sagrament de la comunió. És una idea que ha rebutjat el Papa, que considera desastrosa la politització de l’eucaristia. En unes declaracions al setembre, Francesc va suggerir que els ministres de l’església han d’actuar amb «compassió i tendresa i no anar condemnant, condemnant». Va recordar també que la comunió «no és un premi per als perfectes». I va afegir una nota personal: «Mai he negat l’eucaristia a ningú».

Biden amb el Papa: més que una trobada de caps d’estat

El president dels EUA, segon catòlic al Despatx Oval, manté la seva fe com a assumpte privat però també la filtra en la seva vida política

Malgrat postures diferents sobre l’avortament, tots dos afronten atacs i oposició de la polititzada ala conservadora de l’Església als EUA

El més llegit