Creix el temor davant la radicalització del moviment anticoronavirus alemany

Va tornar a passar dimecres passat: un noi d’uns vint anys va atacar físicament un treballador d’una gasolinera de 67 anys a Bremen. L’empleat havia recriminat prèviament a l’agressor que hagués entrat a l’establiment sense portar una mascareta posada. El jove va tornar poc després i va tombar la seva víctima a cops, segons va informar la policia. L’agressió no va acabar tan tràgicament com la del 18 setembre a una altra gasolinera de la localitat d’Idar-Oberstein (Renània-Palatinat), però la va recordar: un home va matar d’un tret al cap un caixer de 20 anys després que aquest li demanés cobrir-se nas i boca amb una mascareta. Segons la fiscalia, l’assassí, de 49 anys, va reconèixer que ho va fer per «enviar un senyal» contra les restriccions davant la pandèmia de què va responsabilitzar personalment el caixer. La víctima es deia Alex i era estudiant. No són els primers actes violents protagonitzats per simpatitzants del moviment Querdenken –pensament transversal– i del fenomen anticoronavirus alemany. Difícilment seran els últims. Els serveis secrets alemanys fa setmanes que alerten sobre la radicalització d’elements d’aquest heterogeni grup que aglutina des de militants ultradretans i de les més diverses teories de la conspiració fins a antivacunes i defensors de la medicina alternativa i les teràpies esotèriques. «Una imatge distorsionada del món podria provocar que en el futur més persones se sentin cridades a fer ús de mesures extremes», va assegurar després de l’atac de la gasolinera de Bremen Bernhard Witthaut, president de l’Oficina per a la Protecció de la Constitució de la Baixa Saxònia –serveis secrets interns alemanys–. Segons Witthaut, la fase de les grans manifestacions contra les restriccions és, de moment, història a Alemanya. La radicalització sembla estar tenint lloc en fòrums d’internet i en determinats canals de Telegram. Els atacs en solitari apunten a ser el primer senyal. «Corona-dictadura» «Aquests casos aïllats són l’expressió d’una radicalització generalitzada», explica a EL PERIÓDICO Axel Salheiser, investigador de l’Institut per a la Democràcia i la Societat Civil de Jena, especialitzat en tendències antidemocràtiques. «Els actes de violència són sovint justificats amb la narrativa de l’autodefensa i sota la interpretació que les actuals mesures i restriccions introduïdes per la política són insuportables. Aquesta interpretació es projecta en l’expressió ‘corona-dictadura’ utilitzada en els cercles dels Querdenker», afegeix. Salheiser indica que és improbable que aquests «casos aïllats» registrats fins ara siguin els últims; des de l’inici oficial de la pandèmia, instal·lacions de l’Institut Robert-Koch –corresponsable de l’estratègia de vacunació a Alemanya– han sigut atacades amb còctels molotov, centenars de negacionistes, neonazis i Ciutadans del Reich –que neguen l’existència de la República Federal– van intentar assaltar el Bundestag l’agost del 2020, i s’han produït repetits enfrontaments entre assistents a les marxes antirestriccions i la policia. L’assassinat a la gasolinera d’Idar-Oberstein sembla només un nou episodi d’una progressiva radicalització. A una pregunta d’EL PERIÓDICO sobre més possibles agressions procedents del moviment anticoronavirus, l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució reconeix haver creat una nova categoria per vigilar aquest fenomen difícilment classificable dins les principals amenaces que els serveis secrets alemanys han vigilat històricament: ultradreta, extrema esquerra, islamisme/gihadisme i serveis secrets estrangers. «Deslegitimació de l’Estat» és el nom d’aquesta nova categoria que inclou la diversitat d’actors que participen en el moviment antirestriccions. «Protestes i manifestacions legítimes són cada vegada més instrumentalitzades», apunten els serveis secrets. «També els organitzadors de manifestacions –sobretot protagonistes del moviment Querdenker– mostren amb claredat que la seva agenda va més enllà d’una simple mobilització contra les mesures estatals contra el coronavirus. Estableixen contactes amb Ciutadans del Reich [...] i altres organitzacions ultradretanes, propaguen la negació de les disposicions de les autoritats i neguen el monopoli de la violència de l’Estat», afegeix una portaveu de l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució. Distanciament oficial Tant les principals figures del moviment Querdenker com el jove partit Die Basis, nascut de les protestes antirestriccions, s’han distanciat expressament de l’atac d’Idar-Oberstein. Aquest distanciament té lloc tant en l’esfera pública com als seus canals de Telegram, on aquests cercles solen organitzar-se i mantenir-se informats. Alhora, el moviment anticoronavirus continua alimentant la narrativa de la resistència davant l’autoritarisme i la lluita contra la «corona-dictadura», un llenguatge que dona ales a brots de violència, com adverteixen experts i els serveis secrets. Malgrat que les marxes antirestriccions s’han convertit indubtablement en punt de trobada d’estructures ultradretanes ja existents abans de la pandèmia a Alemanya, el moviment anticorona està lluny de ser un fenomen exclusivament neonazi o d’extrema dreta. Com apunta Alex Salheiser, ha atret figures procedents del «centre de la societat», classes mitjanes i també acadèmics. L’analista fins i tot traça un paral·lelisme entre les protestes antirestriccions i les marxes antimigratòries del 2015. Això últim és precisament el que converteix en perillós un moviment anticorona radicalitzat: persones no vigilades per les autoritats i la policia per no tenir antecedents criminals podrien protagonitzar noves accions violentes en el futur.

Creix el temor davant la radicalització del moviment anticoronavirus alemany

El recent assassinat d’un empleat d’una gasolinera per part d’un home que es va negar a utilitzar mascareta fa saltar les alarmes

El més llegit