Xile va recordar el segon aniversari del seu esclat social amb mobilitzacions i incidents en diferents ciutats. Les reclamacions del 18 d’octubre del 2018 van tornar a sentir-se a l’espai públic. L’autoritat de la regió metropolitana va reconèixer l’abast de la mobilització a Santiago, però va lamentar les «accions de violència» de grups minoritaris, tant al centre com a la perifèria de la capital.
Tots els actors polítics de Xile es troben en un país molt diferent del de dos anys enrere. La protesta del 2019 va ser tan important que va obrir el camí d’una reforma constitucional que promet extirpar els últims ressorts heretats de la dictadura del general Augusto Pinochet. El 18-O també va acabar per acorralar el sistema de pensions privades, que s’encamina al quart retir de les aportacions de milers de xilens.
Ningú hauria imaginat que les manifestacions que van començar com un rebuig de l’augment minúscul del preu del bitllet del metro acabarien per transfigurar l’horitzó. La revolta d’aquell octubre va provocar almenys 30 morts, centenars de ferits i detinguts. La repressió policial va ser objecte de seriosos assenyalaments de part d’organismes defensors dels drets humans locals i internacionals. El president Sebastián Piñera, que en principi va considerar els desafiaments del carrer un «acte de guerra», i després va tornar sobre els seus passos a l’acceptar la força de més d’un milió de persones al cor de Santiago, va fer silenci aquest dilluns. No podia ser de cap altra manera. El magnat, que havia iniciat el segon mandat amb la certesa que s’acostava un llarg període d’hegemonia política de la dreta, està a punt de ser jutjat pel Congrés i és investigat alhora per la Fiscalia Anticorrupció després que es conegués que va participar en una operació milionària incompatible amb les seves funcions executives.
La Convenció Constitucional va triar el segon aniversari de l’esclat social per començar a treballar en la redacció de la nova Constitució. Elisa Loncon, la presidenta de l’Assemblea, d’origen maputxe, va remarcar que «per primera vegada els pobles de Xile ens hem assegut en una taula, en una taula plural i en condicions d’igualtat i horitzontalitat a discutir i pensar un país on la dignitat es faci costum». Loncon va esperar que paressin els aplaudiments dels delegats per afegir: «Quin honor i quina responsabilitat tenim a les nostres mans, col·legues constituents. És un imperatiu que estiguem a l’altura dels temps. Treballem des de la tendresa i des del pensar».
A les portes de les eleccions
El 18-O va ser a penes l’inici d’un cicle de manifestació i lluites que es van frenar en intensitat amb l’inici de la pandèmia, que va matar més de 48.000 persones. L’economia va caure gairebé sis punts el 2020 i va aguditzar els problemes que havien detonat l’explosió col·lectiva. Amb gairebé el 80% de la població amb almenys una dosi de la vacuna, la temperatura política va tornar a instal·lar-se als carrers. El 21 de novembre tindrà lloc la primera volta electoral d’una contesa que pot produir un altre fenomen inimaginable dos anys enrere: Gabriel Boric, el jove diputat d’esquerres, apareix com a favorit a les enquestes de cara al segon torn de desembre. És possible que s’enfronti a l’ultradretà José Antonio Kast.
Carlos Ruíz Encina, sociòleg i acadèmic de la Universitat de Xile, a més d’home pròxim a Boric, adverteix que l’elit tradicional, sense poder de veto a la Constituent, ha passat del mea culpa per no haver advertit la bomba social que existia el 2018 a pensar que «aquí no ha passat res». Creuen ara que és possible obstruir «els processos de canvi». Segons Ruíz Encina, això es verifica en els intents de restar legitimitat a una Constituent que apunta a redactar un text de caràcter progressista.
Assignatures pendents
Encara hi ha persones que compleixen penes per la seva participació en la revolta social. D’altres no han rebut respostes a les seves sol·licituds de reparació. L’Anthony, un jove de la perifèria que va ser llançat per la policia al riu Mapocho, acaba de fer 18 anys. «Encara em continuo veient mort a les fotos... no sé que faig aquí». L’Antonhy va dir al portal El Desconcierto que està desencisat amb el que ha passat després del 18-O. No veu clar què succeirà.
El mateix els passa, tot i que per altres i dramàtiques raons, a les més de 400 víctimes de trauma ocular per les bales de les forces de seguretat. Han reclamat una vegada i una altra justícia i que «paguin els qui ens van prendre part de les nostres vides». Encara esperen.