El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, no s’acovardeix. Va anticipar a la seva carta a la resta de líders de la UE aquest dilluns el que pensa el seu Govern sobre la polèmica sentència del Tribunal Constitucional polonès, que qüestiona la primacia del dret europeu, i aquest dimarts, davant el ple del Parlament Europeu i malgrat la indignació i l’allau de crítiques en contra seu d’eurodiputats que exigeixen mà dura a Brussel·les, s’ha mantingut ferm insistint que la Constitució polonesa està per sobre del Tribunal de Justícia de la UE, i ha denunciat una doble vara de mesurar entre els estats membres i advertint que Varsòvia no accepta «xantatges financers» de la UE.

«El xantatge sembla que és la manera de fer política amb alguns estats membres, però així no funciona la democràcia», ha retret el dirigent ultraconservador polonès durant un llarg discurs de 35 minuts –el doble del temps que tenia– en el qual ha remarcat que «les competències de la UE tenen els seus limitis i no ens podem mantenir callats quan es creuen». Segons l’òptica de Varsòvia el dret superior és la Constitució polonesa i si els jutges nacionals es veuen obligats a acatar la primacia del dret europeu el país deixaria de ser un estat sobirà. És a dir, si s’acceptés aquesta situació «Polònia es convertiria en una província de la UE gestionada des de Brussel·les» i això és una cosa que «mai acceptarem», ha advertit després de denunciar el «centralisme» però refusant el ‘Polexit’.

Una visió que augura un xoc de trens en la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE d’aquest dijous i divendres a Brussel·les, si l’assumpte acaba colant-se a l’agenda. Tot i que no hi ha ganes de repetir un enfrontament com el viscut al juny amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, a compte de la llei hongaresa que prohibeix parlar d’homosexualitat a les escoles, l’actitud de Morawiecki ha augmentat diversos graus la pressió sobre la Comissió Europea perquè actuï de manera immediata i respongui a Polònia per soscavar un dels fonaments de la UE. Aquest dimarts, tots els grups de la cambra, tret de l’extrema dreta i els ultraconservadors, han exigit a la presidenta Ursula von der Leyen que freni la situació amb urgència.

Brussel·les sospesa

«La Comissió està, en aquests moments, avaluant acuradament la decisió. Però ja l’hi puc dir: estic profundament preocupada. Aquesta decisió posa en dubte els fonaments de la UE. És una desafiament directe contra la unitat de l’ordre jurídic europeu. És la primera vegada que un tribunal d’un Estat membre estima que els tractats de la unió són incompatibles amb la constitució nacional», ha explicat la presidenta de la Comissió, que ha admès que el problema ve de lluny, que la situació ha empitjorat i que la decisió soscava la protecció de la independència judicial i posa en risc els drets dels ciutadans polonesos. 

«Si el dret europeu s’aplica de manera diferent a Grenoble, Groningen o Gdansk, els ciutadans europeus no podran confiar que tindran els mateixos drets. És la meva obligació protegir els drets dels ciutadans europeus visquin on visquin. L’estat de dret és la pega que manté junta la nostra unió. És essencial per protegir els valors en els quals s’assenta: democràcia, llibertat, igualtat i respecte dels drets humans», ha dit admetent que el diàleg emprès en els últims mesos no ha donat fruits i enumerant l’arsenal amb què compta Brussel·les per respondre a la deriva.

Tres opcions

Sobre la taula Brussel·les compta amb tres opcions. La primera, obrir un nou procediment d’infracció contra Polònia per la sentència que qüestiona l’ordre jurídic a la UE i que podria acabar a llarg termini en sancions. La segona, tornar a activar l’article 7 del Tractat, l’anomenat botó nuclear que en última instància permet a la UE retirar el dret de vot en el Consell però que exigeix la unanimitat i mai s’ha arribat a activar. I la tercera, aplicar per primera vegada el mecanisme de condicionalitat de l’Estat de dret que permet congelar els fons europeus i que segons ha explicat aquesta setmana el comissari de Justícia, Didier Reynders, en una entrevista amb l’agència Bloomberg, podria aplicar-se en qüestió de «dies o setmanes». 

«El Govern polonès ha d’explicar-nos ara com pretén protegir els diners europeus vista la sentència del Tribunal Constitucional, perquè en els pròxims anys invertirem 2,1 bilions d’euros amb el pressupost plurianual i el programa de recuperació Next Generation EU (per a tots els països). Es tracta de diners dels contribuents europeus i si la nostra unió inverteix més que mai per recolzar la recuperació hem de protegir el pressupost contra les violacions de l’Estat de dret», ha insistit.