Bloqueig, setge i crisi humanitària a la guerra d’Etiòpia

Després de gairebé un any de guerra civil a Etiòpia, els morts es compten per milers, hi ha més de 2 milions de desplaçats interns i 5,5 milions de persones que pateixen inseguretat alimentària. El centre del desastre és la regió de Tigray, al nord del país, actualment sota el control militar del, en un altre temps, totpoderós Front Popular d’Alliberament de Tigray (FPLT), avui un moviment rebel que combat l’Exèrcit del Govern federal del primer ministre, Abiy Ahmed. Amb 119 milions d’habitants i 80 grups ètnics, Etiòpia és el segon país més poblat de l’Àfrica. Administrativament està dividit en deu regions semiautònomes. Quan Abiy, de 45 anys, es va fer càrrec del Govern el 2018, es va guanyar l’admiració de la comunitat internacional. Va legalitzar partits polítics, va alliberar desenes de milers de presos polítics i va firmar la pau amb Eritrea, fet que li va valer guanyar el Premi Nobel de la pau l’any següent. Ara el primer ministre etíop manté un dur enfrontament amb els Estats Units, la Unió Europea i les Nacions Unides, que acusen el Govern d’Addis Abeba d’utilitzar els aliments com a «arma de guerra». Les forces governamentals han llançat aquesta setmana una nova ofensiva contra Tigray, zona assetjada des del mes de juny passat, quan l’FPLT va aconseguir el control de la capital de la regió, Mekelle. El setge, que inclou talls de comunicacions telefòniques i apagades d’internet, ha impedit que arribi el 90% de l’ajuda humanitària, menjar, medicines i gasolina, principalment. Des del mes de juliol passat, poc més de 600 camions han entrat a la zona de guerra, poblada per més de cinc milions de persones, segons ha denunciat l’ONU. Prop de 20.000 nens menors de 5 anys pateixen malnutrició severa. Parts involucrades Les acusacions i dures crítiques no han provat gens bé a Abiy, que va decidir declarar «persona non grata» i expulsar del país a principis de mes set alts càrrecs de l’organisme internacional «per entremetre’s en els assumptes interns del país». Entre els afectats hi ha el representant de l’Unicef i la directora de l’oficina per a la Coordinació d’Ajuda Humanitària (Ocha). Etiòpia «està violant les lleis internacionals amb aquesta deportació», ha afirmat irritat el secretari general de l’ONU, António Guterres. Brussel·les i Washington també han mostrat el seu enuig. «No dubtarem a utilitzar l’autoritat i altres eines per respondre a aquells que obstrueixen l’ajuda humanitària al poble d’Etiòpia», ha advertit el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken. El Govern nord-americà ha imposat sancions a les parts involucrades en el conflicte i Amnistia Internacional ha denunciat tant l’Exèrcit governamental com les forces de l’FLPT per haver perpetrat matances de civils, violència sexual i neteja ètnica. El poder d’Abiy, el primer cap de Govern etíop de l’ètnia oromo, s’ha vist reforçat després de renovar el seu mandat a les eleccions legislatives celebrades el 21 de juny passat, que va guanyar folgadament el Partit Prosperitat, que lidera, tot i que en algunes regions, com Tigray, no hi va haver comicis per la inseguretat regnant. Va prendre possessió per al seu segon mandat el 4 d’octubre passat. «Estem en conflicte perquè no ens queden altres opcions. Ens veiem obligats a anar a la guerra perquè s’intenta desmembrar Etiòpia. Es tracta de la supervivència del país. No tenim cap altra opció», ha afirmat Abiy. Fons del conflicte La guerra va esclatar el novembre de l’any passat, quan Addis Abeba va acusar l’FLTP d’assaltar un destacament militar federal a Tigray. Prèviament, els rebels havien celebrat al setembre, de manera unilateral, eleccions regionals que el Govern central havia ajornat a causa de la pandèmia. Però el fons del conflicte cal buscar-lo en la neteja que va fer Abiy quan va arribar a la direcció del Govern fa quatre anys. El primer ministre va desmantellar llavors tota l’estructura del poder polític i militar que durant 30 anys va dirigir el país sota les sigles del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), una coalició multiètnica dominada per l’FPLT. Els que abans manaven van ser trets del poder i acusats a més de corrupció, abús de poder i violar els drets humans. L’EPRDF es va dissoldre i Abiy va configurar una nova coalició de la qual els representants de Tigray es van negar a formar part. El conflicte, que afecta altres regions del país, com Amhara i Afar, amenaça ara d’estendre’s per la vulnerable i inestable Banya de l’Àfrica, una zona estratègica tradicionalment castigada per desastres naturals i guerres, com la de Somàlia. En el xoc armat etíop s’ha implicat també la veïna Eritrea, que recolza el Govern d’Adis Abeba. El primer ministre Abiy té, a més, un altre front obert. La batalla que manté Etiòpia amb Egipte per les aigües del Nil i que amenaça de derivar en un altre xoc armat de conseqüències imprevisibles. El Govern d’Addis Abeba manté la construcció de la presa del Renaixement, un obra colossal a punt de posar-se en marxa, amb què superarà el dèficit elèctric que pateixen algunes zones del país i convertirà Etiòpia en el principal exportador d’energia del continent africà. La presa, aixecada al Nil Blau, controlarà el flux d’aigua que circularà pel gran riu al seu pas per Egipte, un país molt aferrat històricament al Nil i el cabal del qual és bàsic per a la seva subsistència.

Bloqueig, setge i crisi humanitària a la guerra d’Etiòpia

El mes de novembre es compleix un any de l’esclat del conflicte entre l’Exèrcit federal i els rebels de Tigray

Les Nacions Unides acusen el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, d’utilitzar els aliments com a «arma de guerra»

El més llegit