Les històries de joves innocents assassinats per soldats durant el conflicte armat de Colòmbia i els relats de les famílies de víctimes dels anomenats ‘falsos positius’ es van trobar aquest dimarts en un esdeveniment de la Comissió de la Veritat celebrat a Cali. «La desesperació dels companys els va portar a maquinar com assassinar els dos menors d’edat que vam enxampar per poder sortir de permís, perquè ja feia 8 mesos que no sortíem», va assegurar Fredy de Jesús Martínez, representant de víctimes d’Antioquia (nord-oest) i l’Eje Cafetero, durant l’acte de Trobada per la Veritat.
De Jesús va ser militar del 2004 al 2009, i va narrar com «la desesperació» dels seus companys els va portar a votar si presentaven dos joves que havien capturat amb un radi en zona guerrillera com a baixes en combat a causa que ja feia més de mig any que estaven tancats sense tenir permís i a base de «la ració» diària. Ell va ser l’únic que es va negar que els menors fossin executats i el comandant va decidir que no es feia, però va ser exposat a amenaces i assetjament dels companys, fins que per fi li van donar la baixa. «Després, amb el temps, em vaig adonar que tant els meus companys de batalló com el comandant van estar involucrats en falsos positius», va narrar l’exmilitar, fent referència a un crim greu del qual la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) –la justícia especial sorgida de l’acord de pau amb les FARC– considera que hi ha almenys 6.402 víctimes al país. «Vaig ser militar, em sento orgullós d’haver sigut militar i de ser un militar que mai em vaig embrutar les mans», va dir durant l’acte, al qual també van anar associacions de víctimes, familiars i representants del sistema transicional de justícia i l’ONU.
Dignificar les víctimes
L’acte, organitzat amb víctimes per la Comissió de la Veritat, va voler «dignificar les víctimes; és a dir, honrar-les en la seva memòria i reconèixer-les com a civils aliens al conflicte armat, i també reconèixer la resistència, el valor, el coratge, la dignitat que han tingut els familiars en la recerca de veritat, justícia, reparació i no repetició», va assegurar el comissionat Alejandro Valencia.
En aquesta ocasió, les persones participants van narrar les seves històries sobre ‘falsos positius’, les execucions extrajudicials amb les quals l’Exèrcit aconseguia favors, premis i ascensos, i que la JEP ja ha considerat que són «crims de guerra i de lesa humanitat», en què hi havia «patrons de macrocriminalitat» en l’acció de les forces armades. «Per a l’Exèrcit les víctimes només eren números, vacances i premis, però per a nosaltres eren tot el contrari. Eren persones amb projectes de vida. Avui alcem la veu per demanar veritat i justícia», va assegurar Astrid Sanabria, la representant de víctimes del departament de Casanare (est).
La magistrada de la JEP Catalina Díaz, que va participar en l’esdeveniment de Cali, va assegurar que «la xifra de 6.402 casos ens va aterrir», perquè «no són només xifres, són històries de vida que se’n van anar», i es va mostrar determinada a «imputar responsabilitats i deixar clar que això va passar a tot Colòmbia». «Fets atroços com les execucions extrajudicials marquen de manera indeleble les persones victimitzades, els seus éssers estimats, taquen la vida institucional de la nació i deixen una empremta de dolor en tota la societat», va afirmar per la seva banda el representant adjunt de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU a Colòmbia, Juan Carlos Monge.