Eric Zemmour, el polemista xenòfob que obsessiona França

És el nom que va en boca de tothom a França: el de l’assagista xenòfob Eric Zemmour. La bombolla mediàtica entorn de la seva probable candidatura per a les presidencials del 2022 no para de créixer. Des que a finals de la primavera va sorgir aquest rumor, les especulacions es van multiplicar, fins al punt de saturar la informació política gal·la. La seva figura comença a seduir cada vegada més votants ultradretans i dels sectors durs de la dreta republicana. El factor Zemmour pot alterar la repetició del pronosticat duel entre el president Emmanuel Macron i l’ultra Marine Le Pen. I omplir d’incertesa els comicis d’abril de l’any que ve. Segons un sondeig recent de l’institut Harris, Macron seria el més votat en la primera volta amb el 23% dels sufragis i el seguiria Le Pen, però amb només el 16%. Les intencions de vot de la líder de Reagrupament Nacional (RN) s’enfonsen davant la irrupció de Zemmour, a qui ja atorguen un 13% dels sufragis. Un resultat semblant obtindria Xavier Bertrand, probable candidat d’Els Republicans (LR, socis del PP a Franca) i el socioecologista Jean-Luc Mélenchon (13%). Falten gairebé sis mesos per a les eleccions i cal agafar amb pinces aquests estudis d’opinió, però mostren com l’aparició del polemista podria dividir en dos els recolzaments a l’extrema dreta. ¿A què es deu el fenomen Zemmour? ¿Però a què es deu la irrupció d’aquest candidat sense partit ni experiència política? Zemmour, de 63 anys, és un famosíssim tertulià francès, conegut pels seus comentaris molt durs contra els migrants i l’islam. Amb arrels jueves i fill d’un pare i una mare ‘pieds-noirs’ –francesos que van residir a Algèria durant la colonització–, aquest històric periodista del diari conservador ‘Le Figaro’ ja va arrasar a les llibreries el 2014 amb ‘Le suicide français’. En aquest assaig insistia en la seva tesi d’un declivi de França per l’arribada de migrants i la consolidació d’una societat multicultural. També es mostrava molt crític amb l’herència del Maig del 68. Però la seva obsessió més gran és «el risc d’una guerra civil a França». «L’islam és una religió política per essència. No s’ocupa de la interioritat dels fidels, sinó de normes socials i polítiques. L’islam [...] és una religió que no és compatible amb França», va dir Zemmour el 23 de setembre en un debat amb Mélenchon a la cadena BFM TV, que va tenir una audiència de gairebé quatre milions d’espectadors. «Vostè resulta un perill per al nostre país», li va retreure el líder de la França Insubmisa, socis francesos de Podem. Sens dubte, l’emergència de Zemmour s’ha vist afavorida per l’interès mediàtic, sobretot dels canals d’informació 24 hores –a França hi ha quatre cadenes d’aquest tipus, amb uns nivells d’audiència considerables–. Fins a mitjans de setembre disposava d’una emissió diària a CNews, coneguda com la «Fox News francesa» per la seva línia editorial molt conservadora. El polemista va haver d’abandonar-la davant la pressió dels òrgans electorals. Amenaça per a Le Pen i la dreta republicana No obstant, va continuar fent córrer rius de tinta amb la publicació del seu últim llibre, ‘La France n’a pas dit son mot’, el 15 de setembre. Aquest assaig pamfletari, que insisteix en les seves obsessions identitàries, no només es troba entre els més venuts, sinó que algunes de les seves propostes van arribar a les converses quotidianes. Per exemple, la seva voluntat d’obligar la gent a batejar els fills amb un nom francès. «Anomenar el seu fill Mohamed és un acte de colonització de França», afirma. Fins i tot Macron va intervenir en la polèmica generada per aquesta mesura extravagant. «La nostra identitat mai s’ha construït en el replegament, tampoc dels cognoms ni de les formes de crispació», va afirmar aquest dimarts. Malgrat defensar uns postulats més radicals que els de Le Pen i haver sigut condemnat dues vegades per racisme –també pesen sobre ell diverses acusacions d’agressions sexuals–, Zemmour agrada als sectors durs de la burgesia i les classes mitjanes, afins al conservadorisme, però fins ara reticents a votar el lepenisme. «Podria atraure fins al 25% dels votants de Fillon», candidat d’LR el 2017, explica a EL PERIÓDICO el politòleg Jean-Yves Camus, director de l’Observatori de Radicalitats Polítiques de la Fundació Jean-Jaurès, afí al Partit Socialista. La dreta republicana no elegirà el seu candidat fins al desembre i el polemista està aprofitant aquest buit. També es beneficia del desgast de Le Pen, el partit de la qual es va clavar una trompada en les regionals de finals de juny i que arrossega la imatge d’eterna perdedora. Segons aquest expert de l’extrema dreta, el polemista «no és un dirigent d’ultradreta, sinó d’una dreta al més pur estil Orbán», el primer ministre hongarès. És a dir, ultranacionalista, xenòfoba, molt conservadora en el camp social, però liberal en l’econòmic. Una orientació ideològica semblant a la de Vox. La gran convicció de Zemmour és que «la dreta republicana representa una falsa dreta», recorda Camus, que tem que la seva candidatura «comporti una campanya presidencial monopolitzada pels seus temes de predilecció»: la identitat, la immigració i l’islam. Tres qüestions que empantaneguen el debat a França i obsessionen el polemista.

Eric Zemmour, el polemista xenòfob que obsessiona França

La probable candidatura d’aquest periodista es converteix en la sensació de la precampanya de les presidencials franceses del 2022

La seva irrupció, segons els sondejos, dividiria el vot de l’extrema dreta i podria deixar Le Pen fora de la segona volta

El més llegit