El resultat de les eleccions alemanyes de diumenge passat envia un missatge clar als representants polítics del país: la ciutadania vol que els partits negociïn una coalició. Cap s’ha acostat ni tan sols a una majoria, per la qual cosa serà necessari molt probablement un tripartit. 

Les negociacions ja han començat. No és necessari que el president federal d’Alemanya, és a dir, el cap de l’Estat alemany, atorgui un mandat als partits perquè aquests explorin converses per formar un govern. El president observa l’evolució del joc polític i es va comunicant amb els líders de les diferents formacions. 

Quan hi ha una suma clara de partits, el president federal proposa el candidat o candidata a canceller davant el Bundestag. La constitució alemanya estableix que aquest no ha de ser diputat. Pot ser, per tant, una figura de consens entre els partits sense mandat parlamentari. Per a la seva elecció pel Bundestag, el candidat o la candidata ha de comptar amb el recolzament d’almenys un quart dels diputats i aconseguir la majoria absoluta dels vots (més de la meitat). 

Si en les dues primeres votacions no aconsegueix la majoria absoluta, a la tercera n’hi ha prou amb la majoria simple. A la pràctica, no obstant, això no sol passar perquè els partits que volen governar Alemanya, pretenen fer-ho amb majories sòlides que ofereixin estabilitat, una de les grans obsessions polítiques del país.