Un vell cotxe afganès es dirigeix als afores de Kabul. Avança entre un trànsit dens fins a arribar al principi d’un camí estret quan ja cau el sol. L’automòbil no pot continuar, perquè molts dels carrers ni tan sols estan pavimentats. Les cases estan construïdes aprofitant la inclinació de la muntanya, que finalment travessem en total foscor durant diversos minuts a peu. No hi ha una sola llum al veïnat, és un barri pobre, molt pobre. Després d’una trucada, una porta s’obre a diversos metres de nosaltres i una ombra a contrallum, en silenci, fa gestos amb la mà per indicar-nos que seguim el camí cap a casa seva. En aquest pis franc ens trobem amb una de les moltes activistes que s’amaguen en aquests moments a l’Afganistan dels talibans.