Fa exactament un mes des que el passat 15 d’agost els talibans es preparaven per al setge de la capital afganesa, Kabul. Havia de durar diverses setmanes o mesos, però va durar un parell d’hores. Va ser el que va tardar l’anterior Administració afganesa, avalada pels EUA i l’OTAN, a abandonar-ho tot, destruir tot el possible i abandonar el país.
Els talibans van entrar i, sorpresos, van prendre sense esforç tots els palaus presidencials i totes les oficines de Govern. Un mes després, les han omplert amb els seus membres i han declarat un nou Govern afganès, però l’administració continua buida: sense funcionaris ni persones que sàpiguen portar un país, els talibans regnen però no governen.
«En aquestes setmanes hem pogut veure que no tenen pla, que no saben què fer. Tota la gent que treballava a l’administració abans, tota la gent amb estudis, o se n’ha anat ja o s’amaga per marxar quan pugui. Ells intenten aparentar normalitat, però els talibans saben perfectament que a les ciutats ningú vol el seu sistema», explica Izzetullh Sadat, president d’una associació d’ajuda a refugiats afganesos a Turquia.
On sí que, de moment, mana la tranquil·litat és als carrers, on els talibans s’han imposat a través del seu cos de milicians. Per primera vegada en dècades, els combats a tot el país s’han acabat –a excepció, això sí, de la vall del Panjshir, on la resistència segueix viva, tot i que en forma de guerrilla a les muntanyes.
Sense rastre dels líders
Els problemes, no obstant, podrien ser dins dels palaus. El líder suprem talibà i nou emir de l’Afganistan, Hibatullah Akhundzada, està desaparegut des de fa un mes, i un dels líders polítics del grup i nou vice-primer ministre, Abdul Ghani Baradar, no ha sigut vist des de fa més d’una setmana.
Els rumors diuen que el primer podria haver mort i que el segon, després d’una discussió interna, podria haver resultat ferit o fins i tot assassinat en un atac de gent pròxima a la facció del nou ministre de l’Interior talibà. El grup, no obstant, ho nega tot.
Als talibans, a més, els espera un futur incert. Malgrat que l’ONU ha promès gairebé 1.000 milions de dòlars en ajuda humanitària a l’Afganistan, el país centreasiàtic s’enfronta a un col·lapse econòmic que podria culminar-se en les pròximes setmanes i mesos.
Tot això podria portar a un èxode encara més gran del que hi ha hagut fins ara, i el creixement de l’afartament d’una població que, a diferència de la dècada dels noranta, ara sí que s’aixeca a protestar. «Des del meu naixement fins ara, ens han presentat aquests homes com terroristes [els líders talibans]. Però els últims anys van ser alliberats de les presons, els han blanquejat i ara ens els han imposat», diu Sadat, refugiat afganès, que continua:
«Els afganesos naixem en guerra i morim en guerra. No hi ha cap altre país igual. L’únic que volem és viure tranquils, en pau. L’únic que vull jo és que deixin l’Afganistan tranquil·la. En 50 anys que tinc no he vist ni un sol dia de tranquil·litat. I amb el Govern actual, així seguirà sent», acaba.