L’oposició veneçolana, davant una nova oportunitat

«¿Per què abans no i ara sí? Al sentir la pregunta, el socialdemòcrata Henry Ramos Allup va empassar saliva i va intentar explicar com bona part de l’oposició veneçolana ha passat de boicotejar el procés electoral a competir unida en les eleccions regionals del 21 de novembre. El tomb té en principi una explicació: el començament a Mèxic del quart intent de diàleg amb el madurisme per trobar, amb el patrocini noruec, una sortida consensuada a la monumental crisi que afecta el país. Ramos Allup, expresident de l’Assemblea Nacional (AN) i un dels primers a forçar els temps perquè Nicolás Maduro abandonés el poder, també s’ha contagiat d’aquest nou esperit. «Els processos polítics no són lineals», va dir Allup. Plataforma Unitària, la coalició que agruparà diferents vessants opositors, vol repetir la fórmula d’èxit del desembre del 2015, quan li va clavar al Govern una pallissa en les eleccions legislatives. Aquesta victòria va donar pas, no obstant, a un cicle de successives derrotes: primer es va buscar convocar un referèndum revocatori per a Maduro. Després, derrotar-lo al carrer i, finalment, desconèixer la seva autoritat sobre la base de l’autoproclamació del diputat Juan Guaidó com a «president encarregat». Amb la protecció de Donald Trump, Guaidó va promoure sense sort un cop d’Estat. Va apostar al seu torn per doblegar el palau de Miraflores recolzant duríssimes sancions econòmiques de Washington. Plataforma Unitària neix del reconeixement d’aquests fracassos i el perill que corre el país si el pols pel poder queda congelat en un escenari d’empat permanent. Un embolic que deixaria un únic perdedor: la societat. Per això s’ha assenyalat que la contesa del novembre serà «un terreny de lluita útil per enfortir la ciutadania» i promoure «eleccions presidencials i legislatives lliures». Per a l’analista Luis Vicente León, les reunions a Mèxic, amb una segona ronda que finalitza aquest diumenge, han de servir per millorar les condicions de participació en els comicis regionals. «Aquest és l’acord parcial més important que es pot aconseguir i no s’ha de barrejar amb objectius a llarg termini». Europa ja ha mostrat la seva disposició a participar com a observadora en les eleccions del novembre. La diferencia entre "mejor" y "bueno"? Las condiciones electorales son mejores (CNE, tarjeta unitaria, habilitaciones y potenciales observadores internacionales), pero no son buenas, pues el gob continua usando recursos públicos, inhabilitando líderes y controlando instituciones — Luis Vicente Leon (@luisvicenteleon) 2 de septiembre de 2021 Així ho va entendre també ni més ni menys que Freddy Guevara. Nascut el 1986, Guevara va despuntar als 20 anys com a líder estudiantil. El 2009 va participar en la fundació de Voluntat Popular (VP), el partit de Leopoldo López i Guaidó. Elegit com a diputat, el 2017 va promoure les protestes al carrer que van provocar més de 100 morts. El madurisme es va radicalitzar i Guevara va sol·licitar protecció a l’ambaixada de Xile a Caracas. El 12 de juliol passat va ser arrestat per forces policials. El van tancar més d’un mes a la seu del servei d’intel·ligència, on es van agreujar els seus problemes de salut. El tomb impensat «Aquí hi ha una dictadura que ha robat eleccions, que ha comès delictes de lesa humanitat. Ara, que jo tingui aquest diagnòstic no vol dir que no s’hagi de buscar una negociació», va dir al portal Contrapunto. Guevara, que participa de les reunions a Mèxic, vol bastir ponts amb el Govern amb un doble propòsit: que VP deixi de ser considerada una «organització terrorista» i, alhora, que VP renunciï a lidiar amb el partit fundat per Hugo Chávez com si fos una homogènia banda de corruptes i assassins. «No puc perdonar per les mares a qui els han matat els fills, ni pels presos que han torturat. Puc perdonar per mi». Guevara va reflexionar sobre els errors de l’oposició. «Creia que podríem aconseguir una tornada a la democràcia a través de pressió, que portés a una ruptura política o militar». Durant el seu arrest, Guevara va llegir també textos canònics de l’esquerra. «De vegades crec que hem tingut una caricatura del chavisme», va afirmar. Ara reconeix que «hi ha molta gent que té una convicció política», per la qual cosa «si no entenem què és el que motiva aquest projecte» serà impossible «que els dos projectes polítics puguin viure a Veneçuela». De moment, Guaidó i López, històrics abanderats de la intransigència, no s’han pronunciat al respecte. Les reunions de Mèxic tenen aquest inèdit rerefons. El Grup de Contacte Internacional, impulsat per la UE, va saludar les converses «integrals». Aquest procés de «diàleg inclusiu», va afegir, pot «establir les bases» per sortir de l’empantanegament. #DebateDemocrático | Freddy Guevara aboga por la convivencia entre fuerzas políticas pero “no con estructuras dictatoriales” | Vía @morapin #31Ago https://t.co/ordWVWPf7x — Crónica.Uno (@CronicaUno) 31 de agosto de 2021

L’oposició veneçolana, davant una nova oportunitat

El diàleg entre el Govern i l’oposició a Mèxic posa noves bases per solucionar la greu crisi del país

Fins i tot dirigents de reconeguda intransigència com Freddy Guevara aposten aquesta vegada per una sortida consensuada

El més llegit