La nova ‘normalitat’ dels afganesos sota el poder talibà

L’última vegada que el Farid va aconseguir parlar amb la seva germana va ser fa just una setmana. En aquell temps els avions s’enlairaven de l’aeroport de Kabul i els afganesos que havien col·laborat amb els estats membres de l’OTAN encara tenien oportunitats de ser evacuats. La seva germana i el marit d’ella van intentar anar a l’aeoport –el marit era traductor per a l’Exèrcit dels EUA–, l’últim que el Farid en va saber. Potser han sigut evacuats. Potser, fins i tot, estan amagats. Poden ser moltes coses. «No sé... em fa l’efecte que les notícies no seran bones», diu el Farid, que va marxar de l’Afganistan fa dos anys i ara és refugiat a Alemanya. «Fa tres setmanes que soc a l’hospital. Estic malalt mentalment. Fa mesos que no aconsegueixo contactar amb els meus pares», explica a aquest diari. El Farid afirma que si els talibans han tallat internet a tot l’Afganistan, excepte Kabul, és perquè no volen que se sàpiga el que està passant fora de la capital allà. Al contrari, remarca, cosa que ells mateixos expliquen als mitjans. «Menteixen. Menteixen al món. Van casa per casa a buscar la gent que va treballar per al Govern anterior. Fan el que volen amb ells. L’última vegada que vaig parlar amb els meus pares, que viuen a Ghazni [una ciutat a prop de la frontera amb el Pakistan], em van dir que els talibans entraven als pobles i s’emportaven les dones joves. Que fins i tot es van emportar les dues filles de la meva tia, les meves cosines. Amb els meus pares no sé què ha passat», diu el Farid. Fa 18 dies que els talibans van conquistar Kabul. El país torna a ser seu i s’imposa una nova normalitat en la qual uns actuen moguts per la set de venjança, mentre d’altres fugen o desapareixen. La incertesa és total. A part dels comunicats benintencionats dels seus líders, dirigits a l’audiència internacional, no hi ha cap institució ni norma a l’Afganistan: són els mateixos milicians talibans els que controlen els carrers i governen d’acord amb unes lleis inexistents que encara no han sigut declarades. Els fonamentalistes són els nous amos, amb un poder arbitrari per decidir si els sembla adequada aquest tall de cabells o aquesta forma de vestir. I també, és clar, si la persona que tenen davant mereix viure. Anada i tornada Anada i tornadaL’Ali, com el Farid, en sap poc dels seus i és refugiat a l’estranger. Però té una mica més de sort, perquè la seva família és a Kabul, on sí que hi ha internet i on, de moment, les coses estan més tranquil·les. Però l’Ali, per descomptat, té por. Aconsegueix parlar poc amb el seu pare, mare i germà petit. El problema són els dies sense notícies. «Estan amagats per Kabul i van canviant de lloc. El meu pare de vegades torna a casa per veure si els talibans han anat a buscar-los. La setmana passada van estar pensant a anar a l’aeroport, però tenien por dels controls dels talibans», explica l’Ali, que viu a Berlín i es va escapar de l’Afganistan quan era menor d’edat. Tot va passar fa tres anys. El seu pare era un famós venedor d’alfombres a Kabul, un dels millors, i feia treballs per a membres del Govern i fins i tot ambaixadors estrangers. Però el 2018 va rebre una carta. La firmaven els talibans, i li deien les coses clares: o deixava de treballar per als seus clients o es convertiria en objectiu. La família sencera va marxar. «Vam arribar al Pakistan i d’allà anàvem a creuar a l’Iran. Hi havíem d’anar junts, però a la frontera els traficants ens van separar, i mai més els vaig veure», explica l’Ali, que durant tot el seu viatge, a través de l’Iran i Turquia fins a arribar a Lesbos (Grècia), esperava trobar la seva família. L’Ali creia que estaven seguint camins paral·lels, que es trobarien a Europa. S’equivocava. «Al cap d’uns mesos, quan em van enviar a Alemanya, hi vaig poder contactar. Em van dir que la policia iraniana els va capturar, els va tancar i després els va deportar de tornada a l’Afganistan. Ara són a Kabul i jo no sé què fer...». Fugir o quedar-se Fugir o quedar-sePer als afganesos que són al seu país les opcions són poques. Fugir amb tot el que tinguin i, si els deixen, travessar la frontera. Desenes de milers ja ho estan intentant i l’ONU calcula que seran mig milió els que marxin abans que acabi l’any. La majoria, no obstant, es quedaran en un país que no només és insegur, sinó que està entrant en un desastre humanitari sense precedents, segons ha advertit les Nacions Unides. En els últims 20 anys l’economia afganesa ha crescut a un ritme molt lent, impulsada en gran manera per unes ajudes internacionals que han engreixat les butxaques d’uns quants. Però com a mínim l’economia creixia. Ara tot són incògnites. Des de l’arribada al poder dels talibans, el país s’ha quedat sense accés al finançament del Fons Monetari Internacional. La seva economia està en caiguda lliure. Els bancs han imposat límits als reintegraments d’efectiu mentre els clients esperen torn en cues quilomètriques. Els inversors marxen. I la majoria de funcionaris no saben si podran recuperar els seus llocs de treball. L’Afganistan, a l’espera que els talibans declarin el seu govern, està en caiguda lliure. «L’última vegada que vam parlar fa uns mesos els vaig dir als meus pares que sisplau, sisplau, marxessin ràpid de l’Afganistan i se n’anessin a l’Iran», explica el Farid, «però des d’aleshores no he tingut més contacte amb ells. Ja no sé res d’ells», es lamenta. «Mai els importem ni als Estats Units ni als països de l’OTAN ni a ningú. Tampoc els van importar els nostres avanços en els últims 20 anys. Per ells, no som res. Al final les víctimes de tot això som la gent de l’Afganistan», afirma el Farid.

La nova ‘normalitat’ dels afganesos sota el poder talibà

La paràlisi institucional i l’incipient desastre humanitari aviven la incertesa dels afganesos

Part de la ciutadania viu amb el temor que ells o els seus familiars siguin represaliats pels insurgents

El més llegit