Recorda una cascada immensa; lluminosa. Ella cridant a sota, contenta; i una carretera de corbes impossibles que s’obre pas en una muntanya d’un verd intens, gairebé com en una escena d’una pel·lícula de Pixar. «Només recordo això, però sé que hi ha molt més que no he pogut veure; trobo a faltar una cosa que no he viscut», explica asseguda al sofà del seu petit apartament a ‘La Moreneta’, bloc de la Sareb abandonat des de feia 13 anys i ocupat per la PAH Baix Montseny a Sant Celoni, a Barcelona. Lema Rashid va néixer en un camp de refugiats afganesos al Pakistan el 1994, lloc on es van conèixer els seus pares, que havien hagut d’abandonar el seu país durant la guerra contra l’URSS. Després d’una infància entre les construccions de fang d’un campament amb latrines, allunyat de tot, va arribar juntament amb les seves dues germanes petites i els seus pares a Catalunya als 15 anys, des d’on ara només pensa en com ajudar les dones del seu país, un país en el qual mai ha viscut, però que tant li fa mal i al qual té clar que tornarà quan pugui per lluitar per ella i per totes les afganeses.