La gana castiga la legitimitat de Kim Jong-un

El forrellat fronterer pel coronavirus, els desastres naturals i les sancions internacionals han tornat l’economia de Corea del Nord al pou. El país està acostumat a les penúries però conflueixen nous factors que compliquen l’estirp que l’ha governat durant set dècades. Kim Jong-un havia promès bonança i el seu poble es veu abocat a escassetats que semblaven superades. «La situació s’està complicant», va aclarir recentment el tirà. Al·ludia a la crisi alimentària més gran de la dècada i no era la primera admissió del fracàs en un país que confereix un caràcter semidiví i infal·lible als seus líders. «Em sento avergonyit», havia dit mesos enrere. «Els meus esforços i devoció no han sigut suficients per treure la nostra gent de les seves dificultats quotidianes», va afegir. La realitat no respon a les promeses escoltades quan va ocupar el tron després de morir el seu pare el 2011. Va informar que la seva prioritat era la prosperitat del seu poble i en la tradició dinàstica va sonar contracultural. Va rellevar en el seu Govern militars per economistes, va jubilar el principi «el militar, el primer» amb la seva política ‘byunjin’ que compatibilitza la cursa nuclear amb la qualitat de vida del seu poble i va copiar descaradament la fórmula xinesa: legalització de mercats privats, zones econòmiques especials, venda d’excedents agrícoles... Les reformes van donar un respir a un país de fams i van omplir de productes importats els supermercats de Pyongyang. Els efectes de la pandèmia Però la segona part del pla es va torçar. De les converses per a la seva desnuclearització amb Washington pretenia l’aixecament de les sancions internacionals però a Donald Trump li van importar més les fotos per a l’hemeroteca que la substància i Joe Biden no té Corea del Nord a la seva carpeta d’assumptes urgents. I els primers rumors sobre una pneumònia estranya a Wuhan van empènyer el Govern a tancar les fronteres per la comprensible por d’una pandèmia contra la qual no tenen armes. Fora es van quedar les importacions xineses que suposaven més del 90% del seu comerç exterior. Els supermercats es van buidar, els diplomàtics van marxar per la falta de productes bàsics, es van multiplicar els preus d’arròs i blat de moro i les classes aviciades de Pyongyang van tornar a les penalitats. El quadro és més sever a les zones rurals. En la memòria persisteix l’Àrdua Marxa, com es coneix les fams dels 90 que van delmar la població. Som lluny d’aquella catàstrofe però és evident que Kim Jong-un ha incomplert la seva paraula. No és un assumpte menor perquè no disfruta de la mística fundacional del seu avi, Kim Il-sung, que va heretar ja esvaïda el seu pare, Kim Jong-il. N’era conscient Kim Jong-un quan va emprendre un procés d’humanització: va presentar la seva dona en societat, no va embellir la seva biografia amb llegendes inversemblants de naixements saludats per dobles arcs de Sant Martí, va estrènyer la mà de treballadors i va petonejar els nens i va lligar la seva legitimació al benestar del poble. El context explica l’exposició a la premsa nacional del seu sobtat aprimament i les declaracions inquietes de ciutadans. «Kim Jong-un és més honest que els seus predecessors perquè no té el seu perfil heroic. Sembla que és conscient que la crisi afecta la seva legitimitat i per això es presenta com un més que també pateix les carències. Deixa que la gent es preocupi pel seu sofriment. Això mai hauria passat amb el seu pare i el seu avi», assenyala Ramón Pacheco, professor de Relacions Internacionals del King College i expert en Corea del Nord. Provocacions militars Els seus avantpassats van respondre a les crisis amb provocacions militars per cohesionar el poble davant l’enemic exterior però el llibret clàssic sembla esgotat. El recent restabliment del telèfon vermell amb Seül, de fet, va ser explicat per alguns experts per la seva desesperació. Creix el debat sobre el futur de Corea del Nord: els límits de l’estabilitat, la tolerància de les classes mitjanes i altes a una altra Àrdua Marxa o les conseqüències d’una hipotètica desaparició de Kim Jong-un per raons de salut. A la Xina, Corea del Sud i el Japó els terroritza el col·lapse i caos d’un país amb el rebost nodrit d’armes nuclears i químiques. Durant set dècades ha sigut vertebrat per l’halo llegendari de la dinastia Kim i costa imaginar-lo amb algú aliè al mite fundacional de la muntanya Paektu. Només la germana, Kim Yo Jong, apunta com a alternativa, però ja molt allunyada de la capa protectora de l’avi i amb dubtes raonables sobre la seva capacitat per apoderar-se davant l’estament militar. Opina Benjamin Young, reputat nordcoreòleg, que les disculpes de Kim Jong-un pels seus fracassos responen més a la seva legitimació personal que als sincers esforços pel seu poble. «Crec que va perdre pes de manera intencionada per remarcar la seva suposada empatia amb els ciutadans. Malgrat els problemes econòmics, la família Kim no està en perill. És un sistema resistent que va sobreviure al col·lapse de la Unió Soviètica i la mort del seu fundador. Tenim Corea del Nord per a estona», afegeix.

La gana castiga la legitimitat de Kim Jong-un

El líder nord-coreà s’ha disculpat per incomplir les seves promeses de bonança econòmica

El més llegit