Tota retirada militar d’un país o una regió del món per una potència ocupant constitueix una topada d’envergadura en l’imaginari tauler de complexos equilibris estratègics que s’ha anat formant en els anys o dècades precedents. Els habitants de l’Afganistan, país centreasiàtic d’hostil geografia, població irreductible i tomba recurrent d’imperis, coneixen bé aquest joc de trons que els ha portat a veure passar, en els últims dos segles i mig, mongols, britànics, soviètics i occidentals liderats pels EUA. La sortida definitiva de les tropes nord-americanes, després de dues dècades de presència ininterrompuda a l’estat centreasiàtic, ha generat un buit de poder que, segons coincideixen la majoria d’analistes, serà ocupat per la Xina, país amb el qual comparteix una curta i muntanyosa frontera, zona tradicional de trànsit de l’opi afganès cap al gegant asiàtic.
Polvorí a l’Àsia central
La retirada dels EUA a l’Afganistan deixa via lliure a la Xina
Pequín intentarà impulsar la cooperació econòmica amb els talibans i descarta enviar tropes o involucrar-se en la política interior del país
Malgrat la seva satisfacció inicial per la humiliació nord-americana, Moscou tem que la inestabilitat afganesa pugui estendre’s als seus aliats a l’Àsia Central

l Consejero de Estado y Ministro de Relaciones Exteriores de China, Wang Yi, se reúne con Mullah Abdul Ghani Baradar , jefe político de los talibanes de Afganistán, en Tianjin, China, el 28 de julio de 2021. /
Temes:
El més llegit
- Ferran Adrià desvela a 'Col·lapse' la frase que li va dir Xavi Hernández: "Se'm va quedar sempre al cap"
- Ni Lidl ni Carrefour: aquest és el supermercat 'low cost' que arrasa a Espanya
- BCN traurà a concurs la Torre Ona de Glòries abans de final d’any
- Per aquest motiu hauràs de portar piles al cotxe a partir de l'any que ve
- Una manifestació a Mataró acaba amb salutacions feixistes