Tota retirada militar d’un país o una regió del món per una potència ocupant constitueix una topada d’envergadura en l’imaginari tauler de complexos equilibris estratègics que s’ha anat formant en els anys o dècades precedents. Els habitants de l’Afganistan, país centreasiàtic d’hostil geografia, població irreductible i tomba recurrent d’imperis, coneixen bé aquest joc de trons que els ha portat a veure passar, en els últims dos segles i mig, mongols, britànics, soviètics i occidentals liderats pels EUA. La sortida definitiva de les tropes nord-americanes, després de dues dècades de presència ininterrompuda a l’estat centreasiàtic, ha generat un buit de poder que, segons coincideixen la majoria d’analistes, serà ocupat per la Xina, país amb el qual comparteix una curta i muntanyosa frontera, zona tradicional de trànsit de l’opi afganès cap al gegant asiàtic.