Occident va anar a la guerra de l’Afganistan com un bloc unit, després que l’OTAN invoqués per primera vegada en la seva història la defensa col·lectiva –contemplada a l’article 5– com a resposta als atemptats terroristes d’Al-Qaida als Estats Units. Però se’n va del país com un bloc fracturat, sense un pla aparent a mitjà termini i ferit de gravetat pels recels que va despertar la decisió unilateral de Washington de donar carpetada a la seva intervenció al país sense consensuar-ho amb els seus aliats. Una insolència majúscula que s’ha vist agreujada pel catastròfic desenllaç de la contesa: la victòria militar dels talibans 20 anys després que fossin expulsats del poder per aquesta mateixa coalició internacional.
Polvorí a l’Àsia central
Occident prioritza els seus interessos en la desbandada de l’Afganistan
Els Estats Units i els seus aliats se centren en l’evacuació dels seus per abandonar el país al més aviat possible
L’OTAN tanca fracturada una guerra que va començar unida demanant als talibans que compleixin els seus compromisos