La brutal repressió de la junta militar des del cop d’Estat de l’1 de febrer ja ha deixat més de 1.000 civils morts a Birmània, va confirmar a Efe aquest dimecres l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics (AAPP), que registra diàriament les víctimes i detinguts per part de les forces de seguretat. «Segons les nostres dades, 1.001 vides innocents han sigut assassinades. Tot i que el nombre real de víctimes pot ser molt més alt», va afirmar Tate Naing, secretari de l’AAPP, amb seu a la localitat tailandesa de Mae Sot, a prop de la frontera amb Birmània.
Aquesta associació recopila de forma meticulosa des que es va produir el cop d’Estat les morts provocades per la repressió, així com els arrestos arbitraris, amb dades detallades de totes les víctimes.
Moltes d’elles eren joves que amb prou feines havien complert els 20 anys i almenys 75 eren menors, segons les dades publicades per Human Rights Watch (HRW) fa dues setmanes, inclosos alguns nens de poca edat, a causa dels trets indiscriminats amb què les forces de seguretat miren de controlar les protestes.
El recompte és possible en gran part gràcies a la tasca de periodistes i mitjans obligats a treballar en la clandestinitat, ja que han sigut un dels objectius prioritaris de la junta, que ha empresonat informadors i ha revocat les llicències dels mitjans crítics. La recopilació d’aquestes dades és la base de les més de 180.000 proves que l’autodenominat Govern d’Unitat Nacional, oposat a la junta militar, va presentar l’abril passat davant investigadors de l’ONU i que pot servir de base per portar els responsables de la junta davant la justícia internacional.
Calma tensa
L’Exèrcit va prendre el poder mitjançant un cop d’Estat incruent que va acabar amb una dècada de democràcia incipient i va arrestar els principals líders polítics abans de la jornada inaugural del Parlament resultant de les eleccions del novembre passat. Després d’uns dies de calma tensa, milers de persones van començar a sortir al carrer per exigir al règim militar el restabliment de la democràcia i respecte per als resultats dels comicis, en què va arrasar, com ja va fer el 2015, el partit liderat per la nobel de la pau Aung San Suu Kyi.
El 19 de febrer, Mya Thwe Thwe Khine, una jove de 20 anys que participava en una protesta a Nay Pyi Taw, va morir després de rebre un tret al cap i es va convertir en la primera víctima mortal des de la presa de poder. Amb el pas dels dies la violència va anar en augment i va arribar a tots els racons del país, amb matances de civils com la registrada a l’abril a Bago, a uns 70 quilòmetres de Rangun, on almenys 82 persones van ser assassinades per les forces de seguretat.
Un altre dels episodis més sagnants es va registrar al llarg de juliol a la ciutat de Kani, a la nord-oriental regió de Sagaing, on l’AAPP comptabilitza almenys quatre matances amb un total de 43 morts en mans de les autoritats. Molts dels cadàvers trobats a Kani mostren signes de tortura i alguns haurien sigut executats, denuncia aquest dimecres l’oenagé birmana en un informe centrat sobre les matances que hi han tingut lloc
Lleis contra la pandèmia
«Aquests fets evidencien que la junta militar comet crims de lesa humanitat», afirma l’AAPP al denunciar que aquestes «atrocitats» suposen la violació de la Convenció de Ginebra, i demana a la comunitat internacional que actuï contra la junta colpista.
L’AAPP també comptabilitza 7.320 detencions arbitràries, entre les quals es troba l’arrest de Suu Kyi, la deposada líder birmana i acusada de múltiples càrrecs, entre aquests corrupció, vulnerar les lleis contra la pandèmia o violar la llei de secrets oficials.
Min Aung Hlaing, el general al capdavant de la sublevació i autoproclamat primer ministre, justifica la presa de poder pel suposat frau massiu en les eleccions de novembre, que van comptar amb l’aval d’observadors internacionals, i va prometre celebrar nous comicis abans d’agost del 2023.
Malgrat la celebració d’eleccions, l’Exèrcit mantenia un ampli control sobre els aspectes polítics i econòmics de Birmània gràcies a les provisions establertes a la Constitució del 2008, sancionada pels militars que van governar el país mitjançant una successió de dictadures des de 1962 fins al 2011.