Rússia veu alguns riscos i moltes oportunitats en la tornada al poder dels talibans

Un dia després de la sortida del país del president afganès Ashraf Ghani i de les escenes de caos a l’aeroport de Kabul, l’ambaixador rus a l’Afganistan, Dmitri Zhirnov, va anunciar que serà el primer a reunir-se amb els talibans. Malgrat que a Rússia els talibans continuen sent oficialment considerats «grup terrorista», hi ha raons per pensar que Moscou i les noves autoritats a Kabul trobaran marge per a l’entesa. En primer lloc, Rússia ja ha establert contacte amb els talibans per discutir qüestions de seguretat a l’Àsia central. A principis de juliol, un grup de talibans es va acostar a Moscou per acostar postures davant el nerviosisme que provocaven al Kremlin les victòries militars dels talibans a l’Afganistan. En segon lloc, davant la sortida del país del cap de l’Estat, Moscou va acusar Ghani d’intentar fugir del país amb quatre cotxes i un helicòpter ple de diners. Aquesta acusació, encara per contrastar, mentre prové d’una potència global contribueix enormement a legitimar la presa de poder talibà. En termes generals, la caiguda del Govern afganès suposa certs riscos per a Moscou però també moltes oportunitats. Pavel Luzin, expert en forces armades i política exterior russa, afirma en conversa amb EL PERIÓDICO, que «Rússia està moralment satisfeta amb la retirada dels EUA i el col·lapse del govern proamericà». La retirada de Washington deixa un buit de poder que potències regionals com Rússia, la Xina, Turquia o l’Iran miraran d’ocupar. Això explica que la russa sigui una de les poques ambaixades que no han sigut evacuades totalment després de l’arribada dels talibans a Kabul. És més, des d’aquest dilluns, un perímetre de seguretat establert pels talibans la protegeix de possibles atacs. El Tadjikistan i l’Uzbekistan Alhora, la radicalització i potencial desestabilització de la regió també suposa una amenaça per a països d’Àsia central de majoria musulmana, com el Tadjikistan i l’Uzbekistan, que comparteixen una accidentada frontera amb l’Afganistan i que Rússia considera la seva esfera d’influència legítima. No obstant, Luzin veu en aquesta circumstància també una oportunitat perquè Rússia «faci servir l’‘amenaça talibana’ per reforçar la seva presència i vincles amb els règims d’aquestes antigues Repúbliques Soviètiques». Moltes d’aquestes repúbliques ja són membres d’organitzacions intergovernamentals com la Unió Econòmica Euroasiàtica o l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, totes dues liderades per Moscou. A principis d’agost, Rússia va portar a terme també maniobres militars conjuntes amb les Forces Armades tadjikes i uzbekes a escassos quilòmetres de les seves fronteres amb l’Afganistan. Un primer pas per reforçar llaços entre Moscou i Kabul seria deixar de considerar els talibans com a «organització terrorista». El mateix ambaixador rus, Zhirnov, va dir dilluns en una entrevista televisada que els talibans han promès que combatran el tràfic de drogues, el terrorisme i que no es cometran violacions de drets humans, cosa que contribueix a l’objectiu de Moscou que l’Afganistan es converteixi en un país «civilitzat». Aquesta és la paraula que més es repeteix públicament a Rússia al referir-se a l’Afganistan, la qual cosa indica que a Moscou hi ha la voluntat d’entendre’s, però necessiten gestos per part de Kabul per legitimar domèsticament i internacionalment tal decisió. Tot i que no s’espera que aquest dimarts es facin grans anuncis, no hi ha dubte que els talibans faran el possible per aconseguir el seu reconeixement internacional i Rússia mirarà de capitalitzar la seva predisposició.

El més llegit