«No li importem a ningú». Amb les llàgrimes que li lliscaven per les seves galtes, una jove fixa la seva mirada a la càmera i es lamenta. «Morirem lentament en la història», constata després de disculpar-se pel seu plor. El seu plany és el de milions de noies com ella que comparteixen la mateixa desgràcia. «No comptem perquè vam néixer a l’Afganistan», apunta. El seu cabell recollit en un parell de trenes aviat estarà tapat cobert i la seva llibertat no li tornarà a pertànyer. Milions de dones i nenes afganeses clamen contra l’abandonament d’una comunitat internacional que les ha deixat soles davant la misogínia dels talibans.