La victòria de Castillo impulsa el racisme contra els indígenes al Perú

Quan se celebra el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, el Perú viu un augment de la violència i la discriminació contra ells. La tensa campanya electoral i la victòria posterior de Pedro Castillo ha tret a la llum un dels problemes que enfronta el Perú des de fa anys: el racisme envers els seus pobles indígenes. El rebuig de les elits peruanes i, en especial, les de Lima al programa polític de Castillo ha desencadenat una onada de crítiques cap als seus votants per la seva raça o la seva procedència, ja que la majoria són indígenes o camperols de la serra del país. El creixement de la discriminació cap als votants de les províncies amb menys recursos i més racialitzades ha fet que als principals mitjans locals hagin definit aquesta campanya electoral com la «més racista» en la història del país. «Al tenir un candidat no de Lima, sinó de la serra, amb vestimenta tradicional, barret de palla, que a Cajamarca s’utilitza molt, aquell deix, aquella forma de parlar... ha tret a la llum tots aquests pensaments i actituds classistes, racistes», assenyala Liliana Quispe, una jove estudiant de Lima. toca volver a quemar el amazonas pic.twitter.com/T475rxwwUt — Nothing1x (@Nothing_ssj) 7 de junio de 2021 «És xocant per a l’elit peruana que un candidat vingui d’aquests llocs», recalca Sofía Llallahui, de la regió d’Ayacucho, a la serralada andina. En canvi, la Sofia també destaca que els ciutadans de la seva regió, poc acostumats a veure’s representats en política, «s’identifiquen més amb Pedro Castillo» al ser «humil» i tenir «més proximitat el poble». Des de l’inici de la campanya, les formes de Castillo, amb el seu barret i pujat a un cavall, van causar les burles de les classes més altes de la capital del país. Racisme històric Però aquest tipus d’actituds que s’han accentuat al país amb les eleccions presidencials han estat vigents de manera històrica. «Crec que el Perú des de sempre, des que tinc coneixement, ha sigut racista i classista», comenta la Sofia. Hernán Chaparro, sociòleg i professor de la Universitat de Lima, explica que sempre ha sigut present al país, encara que hagi estat «encobert», és a dir, ocult, i ho atribueix a la «falta de consciència» de la mateixa identitat. El cert és que aquestes eleccions han fet que aquestes desigualtats i actituds hagin passat a l’esfera pública. «No és que jo ho hagi passat o patit, però sí que he vist com persones sí que han sigut discriminades», explica la Sofia. «Les converses amb els meus amics treien a la llum actituds racistes i classistes que jo mai havia vist en anys anteriors», lamenta la Liliana. Minoria blanca A l’últim cens nacional, només el 6% de la població del país s’autoidentificava com a blanca. No obstant, a les institucions governamentals hi ha una clara majoria de l’elit blanca de Lima. És per això que Castillo suposa ara un gran avenç per al país en aquesta matèria. El nou president és aliè a l’‘establishment’ de la capital i ha abraçat la cultura de la seva regió, de manera que ha obert el camí a altres persones de la serra o la selva. «Castillo és part d’aquest procés, lent, contradictori i difícil, però aquí el tenim», assenyala el professor Chaparro. La proclamació de Castillo com a president ha coincidit amb la celebració del 200 aniversari del país, una data en què s’han establert nous reptes que en permetin el seu desenvolupament i l’avenç social. Un d’aquests reptes fa referència a la necessitat de valorar les diferents cultures que conformen el Perú per «prendre perspectiva del tipus de nació que es vol ser de cara al futur». «Un país amb identitat que construeix la seva història i que agafa com a base la seva poderosa cultura mil·lenària, així com la seva diversitat cultural com a font inacabable de creativitat», assenyalen des de la plataforma creada per al Bicentenari.

La victòria de Castillo impulsa el racisme contra els indígenes al Perú

La divisió del país durant el procés electoral ha donat a conèixer nombroses actituds discriminatòries

El més llegit