Desastre mediambiental

Els incendis arrasen superfícies rècord a Grècia, Turquia se salva per la pluja

Aquest dissabte s’han comptabilitzat 55 actius en territori grec, on més de 56.000 hectàrees han sigut devastades en els últims deu dies

KOSTAS TSIRONIS / EFE

Els violents incendis forestals continuaven devorant milers d’hectàrees a Grècia aquest dissabte i batent rècords de superfícies cremades per onzè dia consecutiu, alhora que, a la veïna Turquia, el foc semblava calmar-se. «És un desastre abominable. Em temo que només els meus besnets tindran l’oportunitat de caminar novament en aquestes terres. És un desastre enorme», va dir sanglotant Tasos Tsilivakos, un jubilat entrevistat per AFP a Pefkofyto, al nord d’Atenes.

A uns trenta quilòmetres de la capital grega, el violent desastre va continuar avançant amb vigor cap a l’est i el llac Marató, la reserva d’aigua més gran de la capital, després de provocar l’evacuació d’una desena de localitats. El fum espès i l’olor acre van envair una vegada més la capital.

Al poble de Pefkofyto, el nom del qual significa «bosc de pins» en grec, només queden pins carbonitzats i els fonaments de les vivendes. L’incendi no ha deixat res més que un espectacle de desolació. «Vam veure la nostra casa cremar a la televisió. El meu fill encara està plorant de com de commocionat que està», va declarar al canal Alpha TV un home de 60 anys d’Àgios Stefanos, una localitat veïna.

«Quan acabi aquest estiu de malson, repararem tots els danys al més aviat possible», va dir el primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, dissabte al matí al departament de bombers d’Atenes, prometent que «es donarà prioritat a la reforestació de les zones cremades».

Ajudades també per reforços de França, Xipre, Croàcia, Romania, Suècia, Suïssa i Ucraïna, almenys 1.450 bombers grecs continuaven una acarnissada batalla contra cinc grans incendis al nord d’Atenes, a l’illa d’Eubea, a 200 km a l’est de la capital, i tres focs a la península del Peloponès, a l’oest, van informar els bombers.

Dissabte es van comptabilitzar cinquanta-cinc incendis actius a Grècia, on més de 56.000 hectàrees han sigut devastades en els últims deu dies, segons el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS). Unes 1.700 hectàrees es van cremar de mitjana durant el mateix període entre 2008 i 2020.

Pluja providencial

En canvi, la situació semblava estabilitzar-se a la costa turca, on 13 dels 200 incendis registrats en els últims dies continuaven actius dissabte. Les pluges providencials que van caure al sud-oest de Turquia van contribuir a millorar la situació a la regió d’Antalya. Segons les autoritats locals, els incendis ara estan sota control, fins i tot a Manavgat, on els xàfecs van continuar dissabte. Tot i que els bombers turcs han rebut l’ajuda de molts voluntaris, continuen els seus esforços a la regió de Mugla, on tres barris van ser evacuats, segons el municipi.

Als totes dues bandes del mar Egeu, centenars de cases van ser destruïdes i milers de turistes i residents van ser evacuats en els últims dies, molts per via marítima, a causa de les flames avivades per les altíssimes temperatures. A l’illa grega d’Eubea, on la situació es va agreujar dissabte, més de 1.300 persones van ser evacuades amb barco durant la nit del poble costaner de Limni, envoltat per les flames. I dissabte, es va evacuar més de 20 persones a la platja de Rovies de la mateixa illa, va informar la premsa.

Jaciment arqueològic

«Més de 300 famílies l’única vivenda de les quals va ser destruïda pel foc no saben on viure i són ressituades en hotels», va dir Fanis Spanos, governador de la regió. «El nombre és sorprenent», va dir a l’agència de notícies grega ANA.

El Ministeri de l’Interior grec ha promès 1,5 milions d’euros en ajudes d’emergència per a les zones afectades.

També a la península del Peloponès, els turons encara estaven en flames a l’est del jaciment arqueològic d’Olímpia i a les regions de Mani i Messènia. «El foc va cremar més de quinze llogarrets» a l’est de Mani, segons l’alcaldessa Eleni Drakoulakou. Més de 5.000 residents i turistes es van veure obligats a fugir d’allà, on l’alcaldessa va apuntar que el 50% de l’est de la regió turística muntanyosa va cremar.