«Hi ha massa por. I com que tot està controlat per la policia costa molt sortir». L’Antonio, un pseudònim per protegir la seguretat d’aquest activista a la vintena, camina pels carrers paral·lels al Capitoli de l’Havana, custodiat al llarg de tot el perímetre per militars cada 30 metres. Els carrers veïns estan tancats amb cridaners precintes grocs i supervisats per desenes d’oficials que es disputen les cantonades on hi ha una mica d’ombra. Com molts altres activistes, l’Antonio surt de casa amb una llista de carrers alternativa a l’habitual al cap: cal evitar les artèries principals de la capital cubana on cada cantonada està vigilada per policies, tant uniformats com de civil, des de les protestes antigovernamentals que van sacsejar tot el país l’11 de juliol. Aquest jove gai, militant dels drets de la comunitat LGTBIQ+, va participar en la seguda que aquest dia desenes de persones van protagonitzar davant la seu de l’Institut Cubà de Ràdio i Televisió, l’ens informatiu controlat pel partit únic que governa Cuba des del triomf de la revolució el 1959.