Dependència exterior de la UE en microxips

Les paralitzacions de les cadenes de muntatge d’automòbils per la falta de microxips, que s’han anat succeint aquest any a la Unió Europea (UE), revelen l’enorme dependència exterior d’aquest component tecnològic essencial per al futur econòmic del continent i la seva sobirania estratègica. La UE produïa el 1990 el 44% dels microxips mundials. Actualment, només en produeix el 9%, lamenta el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton. La indústria europea de xips també ja només produeix el 54% dels seus components, quan el 2012 encara era el 70%. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va assenyalar que «no és normal que la UE no sigui capaç de produir els seus propis microxips». Un nou model d’automòbil pot requerir més de 3.000 microxips i l’electrònica representa més del 40% del cost de la seva fabricació, segons un informe de la consultora Deloitte. Davant l’elevada inversió requerida per fabricar microxips cada vegada més petits i el reduït marge de beneficis en la producció, les firmes europees van deslocalitzar o van subcontractar la producció a Taiwan (TSMC) i Corea del Sud (Samsung), i van conservar a Europa les activitats més rendibles de disseny. A causa de les regles restrictives de la UE, les companyies europees van tenir un suport governamental molt inferior al de les dels EUA, Japó, Taiwan, Corea del Sud o ara la Xina. Algunes empreses europees encara mantenen una part de la seva producció a la UE per a sectors industrials i automòbils, però no són xips d’última generació, indica un informe del think-tank Bruegel. Veto regulador xinès Les principals indústries del sector a la UE són: Global Foundries (Alemanya), STMicroelectronics (França-Itàlia, però amb la seu central a Ginebra, Suïssa), Bosch (Alemanya), Infineon (Alemanya) i NXP (Holanda). Aquesta última va estar a punt de ser adquirida el 2018 per la nord-americana Qualcomm, amb la benedicció de la Comissió Europea. L’operació va fracassar pel veto del regulador xinès, que temia que els EUA privessin la Xina de l’accés als xips de NXP, claus per a automòbils, identificacions de seguretat, ràdio freqüència, energia i xarxes. Els EUA ja veten a les firmes xineses l’accés a productes que incorporen almenys un 25% de copyright nord-americà. La UE denuncia que això perjudica les seves companyies, perquè Washington concedeix permisos a les firmes de xips nord-americanes per vendre a les empreses xineses, mentre que les europees que depenen de llicències queden excloses del mercat xinès, que representa el 50% de les vendes mundials de xips. Les parades de la producció a l’Àsia per la pandèmia i l’acumulació massiva de microxips per part de la Xina davant la guerra freda de Washington han contribuït a l’actual penúria de subministraments, que podria prolongar-se fins al 2023. Aquesta falta de microxips va retallar la producció d’automòbils el 18,9% en el primer trimestre d’aquest any a l’eurozona. Ajudes públiques La Comissió Europea ha proposat doblar la capacitat producció de microxips de la UE perquè representin el 20% del mercat mundial el 2030, mitjançant ajudes publiques i una aliança industrial. La Comissió Europea també aspira que la UE fabriqui el 2030 els microxips d’última generació de nodes per sota els 5 nanòmetres. De les firmes europees, només Global Foundries i STMicroelectronics tenen fàbriques pròpies capaces de produir xips, però els seus models estan diverses generacions darrere dels dels EUA, Taiwan i Corea del Sud, que fabriquen xips de nodes de 10 nanòmetres o menys, precisa l’informe Bruegel. Els últims models de smartphones utilitzen xips de nodes de 5 nanòmetres, però només la coreana Samsung i la taiwanesa TSMC són capaces de fabricar-los. La Comissió Europea reconeix que la UE no té fàbriques capaces de produir per sota els 22 nanòmetres, que es requereix als xips de computació i memòria. El pla de la UE genera escepticisme al sector, atesa la falta de concreció de les ajudes, que contrasta amb els 43.000 milions d’euros del pla nord-americà de recolzament al seu sector de semiconductors, els 67.000 milions d’euros d’ajuda coreana i els 144.000 milions d’euros del pla de la Xina fins al 2024. La Comissió Europea estima que dissenyar i desenvolupar un nou microxip d’avantguarda requereix 1.000 milions i que una nova planta per fabricar-lo suposa una inversió inicial de 20.000 milions. Intel (EUA) ha ofert invertir en una nova factoria a la UE i doblar la seva capacitat de producció a la planta de Leixlip (Irlanda), però reclama una subvenció del 40% de la inversió.

El més llegit