Va començar la seva campanya electoral muntat a cavall i amb un barret de palla perquè el sol del Perú oblidat no el calcinés. La cavalcada va ser objecte de mofa a Lima. En rigor, no van veure venir el corser amb tot el que portava de nou. A causa de l’alt grau de dispersió política, Pedro Castillo va passar a la segona volta amb gairebé el 20% dels vots. Va derrotar Keiko Fujimori per 0,4 punts de diferència. Després d’una tensa espera de gairebé un mes i mig, serà proclamat president. Prendrà possessió del càrrec dimecres, quan es compleix el bicentenari de la Independència. Rebrà els atributs de comandament amb la certesa que es mou per una cornisa molt prima, traçada per endavant per un Congrés advers i una elit econòmica que encara no ha pogut digerir la seva consigna de campanya: «No més pobres en un país de rics».Castillo va néixer fa 51 anys a Chota, un llogarret minúscul de la serra de Cajamarca, uns 960 quilòmetres al nord de Lima. Per anar a l’escola caminava cada dia dues hores d’anada i dues més de tornada. Es va graduar com a mestre i va ensenyar en aquesta mateixa institució primària. La docència el va portar a l’activitat sindical. El seu nom va arribar a dimensió nacional fa quatre anys, quan va encapçalar una multitudinària protesta de professors que exigien millores salarials. Les classes es van paralitzar durant 75 dies.