Escepticisme democràtic 30 anys després de la reunificació alemanya

En l’anomenada «revolució pacífica» protagonitzada per la ciutadania de la República Democràtica Alemanya (RDA) la tardor de 1989, els manifestants van convertir el crit ‘Wir sind das Volk. Wir sind ein Volk’ (‘Nosaltres som el poble. Nosaltres som un poble’) en la seva manera d’expressar que havien perdut la por. Avui, més de 30 anys després de la reunificació alemanya, en les marxes celebrades a l’est del país contra la política migratòria d’Angela Merkel o les restriccions antipandèmia, només s’escolta la primera part de l’emblemàtic lema. És un indici més que la reunificació de les dues Alemanyes continua mostrant esquerdes tres dècades després de l’inici d’aquest procés inacabat. La recent presentació de l’informe anual sobre l’estat de la reunificació a càrrec del Govern federal alemany va deixar un titular que apunta en aquesta direcció: un 33% de la població dels territoris de l’antiga RDA es continua considerant «ciutadans de segona classe», contra el 25% en la part occidental. «Els posicionaments polítics en els vells i nous estats federats són un dels pocs camps en què es continuen trobant diferències rellevants», afirma l’informe, que dibuixa més «distanciament» i «escepticisme» respecte al sistema democràtic, les institucions i l’ordre polític de la República Federal a l’est que a l’oest del país. Millora econòmica Qui visités Alemanya oriental fa 20 anys i ho faci ara traurà una conclusió difícil de rebatre: els territoris de l’antiga RDA han experimentat una millora innegable en la seva realitat material. Segons xifres oficials, el PIB d’Alemanya oriental el 2010 corresponia al 76% de l’occidental. Avui ja supera el 80%. Tot i que la convergència econòmica entre les dues parts del país avanci lenta, en el procés no es registren revessos. La millora en les infraestructures també és un fet, així com ho és el retrocés de l’atur: Alemanya oriental va tancar el 2020 amb un atur del 7,3% –gairebé dos punts per sobre del dels territoris occidentals. El 2004, l’atur a l’est superava el 18% de la població activa. Evidentment, no tot és de color de rosa: l’atur de llarga durada és clarament més elevat als territoris de l’antiga RDA, així com el pes del sector serveis i, per tant, la xifra de llocs de treball de baixos salaris i condicions precàries. Els salaris bruts mitjans són sis euros més baixos a l’est que a l’oest. I el patrimoni dels germanoorientals continua sent inferior al dels veïns occidentals: si el patrimoni mitjà familiar per cada llar de l’oest inclou almenys una propietat i al voltant de 182.000 euros, el patrimoni equivalent a les llars orientals no supera els 90.000 euros ni inclou una vivenda. La crisi demogràfica i la fractura digital són altres aspectes que continuen llastant l’est: els territoris de l’antiga RDA estan més envellits, despoblats i reben menys migració; a més, compten amb una infraestructura d’internet pitjor, cosa que sembla reforçar la sensació d’abandonament a nombroses regions. Narrativa dominant Si les condicions materials a l’est d’Alemanya han millorat, la dimensió econòmica no sembla ser la raó principal del descontentament. L’informe del Govern federal apunta diverses causes: la socialització d’una part de la població en un sistema autoritari, posicions xenòfobes ja existents abans de la reunificació i fins i tot la decepció de molts ciutadans amb el sistema democràtic. La construcció d’una narrativa nacional més inclusiva sobre la reunificació, que inclogui visions tant de l’est com de l’oest, podria ajudar a incloure ciutadans orientals que avui se senten abandonats a la cuneta de la història, adverteixen experts. A Alemanya encara domina una narrativa oficial que redueix l’RDA a una dictadura gris en què els ciutadans vivien sota la constant opressió. «Quan l’estat de l’RDA és criticat així, sovint la gent que hi va viure també se sent criticada», afirmen Sabine Michel i Dörte Grimm al seu llibre Die anderen Leben (Les altres vides), en què descriuen converses d’exciutadans de l’RDA sobre la quotidianitat d’aquest país desaparegut. Quadros directius La falta de figures germanoorientals en càrrecs directius tant en l’administració pública com en les empreses privades és una altra de les realitats que contribueix a la sensació de «discriminació col·lectiva» entre els alemanys orientals. En l’actual Govern federal, per exemple, Angela Merkel és l’única exciutadana de l’RDA. El democristià Marco Wanderwitz, encarregat del Govern federal per al monitoratge de la reunificació, demana augmentar la inclusió d’alemanys de l’est en quadros directius. En joc hi ha el tauler electoral a l’est d’Alemanya. A dos mesos de les eleccions federals, els analistes donen per fet que la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) tornarà a entrar en el Bundestag amb un resultat especialment bo en els estats federats orientals, on rep més el 20% dels vots. «Tampoc em faig il·lusions», diu Wanderwitz. «Difícilment aconseguirem arribar a certa part d’aquells que odien la democràcia amb aquestes mesures».

Escepticisme democràtic 30 anys després de la reunificació alemanya

Un de cada tres alemanys orientals se sent «ciutadà de segona»

Hi ha més desconfiança en el sistema polític i en les institucions de la República Federal a l’est que a l’oest del país

El més llegit