Tucker Carlson: el conservador més poderós (i perillós) dels EUA

Donald Trump ja no té ni la presidència dels Estats Units ni l’altaveu de les xarxes socials, el Partit Republicà no controla cap de les dues cambres del Congrés i el conservadorisme més recalcitrant va perdre fa uns mesos Rush Limbaugh, el comentarista radiofònic de descomunal influència. En aquest panorama, un nom aglutina cada vegada més atenció i rellevància i també, en molts cercles, alerta: Tucker Carlson. Fill d’un periodista que Ronald Reagan va posar al capdavant de ‘Voice of America’ i una llarga trajectòria en mitjans de comunicació, de ‘CNN’ a la fundació del medi extremista ‘The Daily Caller’, Carlson és, als 52 anys, l’estrella més rutilant de Fox News i de tot l’ecosistema mediàtic de la dreta i la ultradreta. Aquesta mateixa setmana era definit al ‘Time’ com «el conservador més poderós» del país i a ‘The Washington Post’ com «la veu de les queixes dels blancs». Els seus tres milions d’espectadors diaris en el seu programa nocturn, als quals suma milions més a YouTube i des de fa tres mesos els seguidors en un espai matutí a la plataforma de ‘streaming’ de ‘Fox’, el fan financerament fonamental i professionalment intocable en la companyia de Rupert Murdoch, tot i que algunes dels seus més incendiàries declaracions li hagin valgut el boicot d’alguns grans anunciants. «Talentós» és un dels adjectius que més s’utilitzen i millor defineixen Carlson, bé sigui per acompanyar la seva definició com a «comunicador» o molt freqüentment també la de «demagog». I si en alguna cosa es coincideix també és en el seu poder imparable en el moviment conservador. «Ningú té més pes en política republicana i conservadora, ningú», deia a ‘Time’ Jeff Roe, estrateg republicà. «No reacciona a l’agenda, marca l’agenda». El mateix li assegurava al ‘Post’ Christopher Rufo, un investigador conservador: «Tucker emmarca la narrativa per a les polítiques conservadores. No reacciona a les notícies, crea les notícies». La raça Rufo sap en primera persona del que parla. Va ser l’1 de setembre de 2020, quan ell va acudir al programa de Carlson per denunciar la teoria crítica de la raça, un marc acadèmic que es va començar a desenvolupar fa més de 40 anys i la idea nuclear del qual és que la raça és un constructe social i el racisme no un mer producte de prejudicis individuals, sinó un factor intrínseca a sistemes legals i polítics. 22 dies després, Trump dictava una ordre executiva per mirar d’erradicar-la del Govern federal i d’organitzacions benèfiques o qualsevol institució que tingués contractes amb Washington. Joe Biden va anul·lar aquesta ordre a l’arribar a la Casa Blanca, però la guerra social i política sobre la teoria crítica de la raça no ha fet sinó acarnissar-se i Carlson, que ha sabut llegir amb mestria com la cultura més que política s’ha fet el principi organitzatiu dels conservadors, és en bona part responsable. Fa uns dies, quan el general que presideix la Junta de l’Estat Major va defensar l’estudi de la teoria crítica de la raça en l’acadèmia militar de West Point argumentant que és necessari entendre l’origen de la «ràbia blanca» que s’ha identificat en l’assalt al Capitoli, Carlson va anomenar «porc» al militar Mark Milley. Va ser una gota més en un got que ha omplert de missatges nativistes i racistes aplaudits pels supremacistes blancs. En aquesta lletania ha inclòs des de la teoria conspiradora del reemplaçament que postula que les elits volen canviar cristians blancs amb minories a insults als immigrants («fan el nostre país més pobre, més brut i més dividit», va dir al seu programa). També, acusacions que el moviment ‘Black Lives Matter’ és «verí» o afirmacions que els activistes negres i «els seus aliats blancs» estan promovent l’«odi racial» i una guerra racial. «¿Com evitem que el país es converteixi en Rwanda?», va arribar a preguntar un dia al seu programa. Hi ha molt més. Carlson insisteix també a defensar Derek Chauvin, el policia condemnat per l’assassinat de George Floyd (o, en les seves paraules, «Saint George, el criminal violent condemnat que aparentment va morir d’una sobredosi de fentanil»). Ha qüestionat l’eficàcia de les vacunes contra el coronavirus i ha arribat a dir que forçar els nens a posar-se mascaretes és «abús de menors». Ha atacat el feminisme (o, en les seves paraules, «la merda feminista»). Alimenta, a més, el populisme econòmic i l’antielitisme de l’extrema dreta que ara defineix el Partit Republicà i alimenta i promulga tota mena de teories conspiradores. Ha assegurat, per exemple, que «operatius de l’FBI van organitzar l’atac al Capitoli» i recentment ha acusat l’Agència de Seguretat Nacional d’estar espiant-lo per aconseguir que ‘Fox’ li tragués el seu programa. «Entreteniment» Carlson s’escuda que el seu programa és entreteniment, un argument que van arribar a defensar els seus advocats en un judici i que va recolzar una jutge nomenada per Trump, que va assegurar que «el to general del programa hauria de fer que l’espectador sàpiga que Carlson no està donant dades sobre els tòpics dels quals parla, sinó fent exageracions i comentaris» que no s’han de prendre al peu de la lletra. Però és així justament com alimenta por i divisions utilitzant mitges veritats, rebutjant la història o la ciència o les dades i sempre escudant-se que només planteja preguntes. És una cosa que Joseph Azam, un executiu que va abandonar News Corp, ha definit de «corrosiva». «És una manera molt efectiva de comunicar-se amb un segment de la població que no sap què pensar però no vol que li diguin què ha de pensar», ha dit al ‘Post’. D’altres adverteixen també dels perills de Carlson, que, a més, transforma qualsevol discussió en un debat sobre censura i llibertat d’expressió. Ho feia a ‘Salon’ Jennifer Mercieca, una experta en retòrica. «Es basa en retòrica de guerra mentre parla a la seva audiència del que descriu com a ‘retòrica de guerra’ contra ells», deia l’experta. «És propaganda realment irresponsable i perillosa».

Tucker Carlson: el conservador més poderós (i perillós) dels EUA

La imbatible i intocable estrella de Fox News encoratja un populisme desafiador, teories conspiradores i un discurs racial aplaudit pels supremacistes blancs

El més llegit